Flors de cirerer

En algun moment de les nostres vides, gairebé tots hem pogut fantasejar amb la idea de què faríem si ens toqués una loteria milionària o aparegués un parent de qui desconeixíem l’existència i se’n recordés de nosaltres al seu testament. Què estariem disposats a fer per aconseguir una quantitat considerable de diners que ens pogués canviar la vida? Què o a qui sacrificaríem en nom de la nostra pròpia prosperitat?

La novel.lista Matilde Asensi crea uns quants personatges entorn a aquesta qüestió ètica i els sitúa a una galería d’art de París on un excèntric milionari els fa una proposició ben peculiar a canvi d’una suma de diners que els podría canviar la vida a tots ells.

Independentment dels principis de cadascú, els diners sempre resulten molt temptadors i la totalitat d’aquests personatges accepten el repte i s’endinsen en una aventura que els durà fins al Japó, a través dels quadres de Vincent Van Gogh.

Una aventura que, com totes les aventures que ens ha regalat amb anterioritat la Matilde Asensi, no estarà exenta de proves i perills que obligaran als seus protagonistes a replantejar-se molts aspectes de les seves vides, però també d’ells mateixos.

Sakura significa cirerer en flor en japonÈs. Al Japó aquests arbres són considerats el símbol de la nació i són tot un espectacle quan floreixen.

Quan pensem en Van Gogh sempre l’associem a obres com “Gerro amb dotze gira-sols”, “La nit estelada” o “El dormitori d’Arle”, però no tothom sap que també es va inspirar als 350 gravats dels mestres d’ukiyo-e japonesos que havia comprat a París i que el van fascinar per la vitalitat dels seus colors, sobre tot del vermell. Al seu "Retrat de Père Tanguy" es reflecteix clarament aquesta influència nipona. Es precisament aquesta obra la que tria Matilde Asensi per iniciar aquesta aventura que no ens deixarà indiferents. No només ens explicarà la vida i l’obra de Van Gogh, sinó que també ens descobrirà les tradicions més ancestrals del Japó i fins i tot ens revel.larà alguns secrets sobre les armes defensives dels ninges.

-          Aquest gravat és obra d’un altre famós artista d’ukiyo-e del segle XIX- va començar a explicar-nos Kentaro-. Keisai Eisen, un dels més grans representants del gènere conegut com Bijin-ga, o “Imatges de dones boniques”. Al Japó aquesta obra rep el nm d’ Unryu uchikake no oiran, que significa, aproximadament, “Una oiran vestint un uchikake amb un disseny d’unryu”. Fora del Japó, en d’altres idiomes, cometen l’errada d’afegir davant del títol la paraula “cortesana”, per aclarir l’ofici de la dona. Pero cortesaba significa el mateix que oiran.

-          A veure, per a que m’enteneu- intervingué ràpidament Ichiro, tallant al seu pare-. Kensai Eisen va pintar a una cortesana d’lat nivell, a una prostituta d’una categoría equiparable a la d’una princesa, que eren les que rebien el nom d’oiran que, literalment, significa “Primera flor”. Eren les més belles, les de major estatus, les més destacades a l’ofici del plaer i les que tenien els clients de més alt rang social o econòmic. Els serveis sexuals de les oiran no estaven a l’abast de qualsevol  ni tan sols dels rics. Només els extremadament rics o els nobles de la cort del Shogun o de la família del Shogun podien accedir a les oiran. I la dona d’aquesta làmina és una oiran, una d’aquestes princeses del barri de Yoshiwara, el barri del plaer de l’antic Edo, on es concentrava tota la prostitució de la capital.

-          Doncs estaria sempre abarrotat! – exclamà Morris deixant anar una riallada lasciva.

-          Així és – va confirmar Kentaro- Yoshiwara era un barri fortament emmurallat al nord d’Edo, amb unes enormes portes protegides per samurais de l’exèrcit del Shogun que es tancaven a mitjanit. Havia menjar, beure, joc, música, teatre, botigues de tota mena i, per descomptat, l’atracció principal, els incomptables bordells que exposaven a les seves dones en balcons amb barrots als ulls dels ansiosos clients. Fora de Yoshiwara la prostitució estava prohibida, de forma que, com ha dit en John, el barri, tot i trobar-se a més de dues hores a cavall d’Edo, estava sempre abarrotat de clients. I allà les oiran eren les dones més exquisides i amb més privilegis.

-          Tot i que tan esclaves com totes les altres- va apuntar Midori obviament molesta-. Aquesta és la part que els homes sempre s’obliden d’esmentar quan recorden la famosa història de Yoshiwara, que encara els enlluerna. Totes les prostitutes de Yoshiwara eren esclaves, literalment- va recalcar-. O bé havien estat venudes pels seus pares pobres als proxenetes quan eren petites o bé eren allà obligades a exercir la prostitució com a càstic per algun delicte que res tenia a veure amb el sexe. Però feia falta un subministre constant de dones per a Yoshiwara perquè el número de suïcidis entre les prostitutes era molt alt. Per a qué creieu que estaven les altes muralles i les gruixudes portes protegides per samurais? Doncs per a impedir que les pobres dones fugissin. Tampoc es podia entrar amb armes, doncs les exquisides princeses de Yoshiwara utilitzaven les armes dels seus clients per a treure’s la vida i fugir amb la mort d’aquella vida de plaer que tan joioses les feia.

-          El que ha dit Midori és cert- assenyalà Ichiro- però com que el Japó és un país històricament masclista, el record que ha quedat de Yoshiwara és un record romàntic i atractiu, el d’un món pintat per multitud d’artistes d’ukiyo-e ple de llum, vida, festes i alegría.

-          No per a aquelles pobres dones obligades a prostituir-se i sense cap possibilitat de fugir d’aquella vida- recalcà Midori encara més molesta.

 

                                                                                 Fragment de Sakura, de Matilde Asensi- 2019

 

Sakura narra una història ficticia a partir de la desaparició real d’un quadre de Van Gogh, el “Retrat del Doctor Gachet”, que al 1990 havia estat subastat per vuitanta dos milions i mig de dòlars. Endinsats en l’aventura que ens proposa viure a través de les seves pàgines, no només aprendrem moltíssim sobre la pintura en general i sobre Van Gogh en particular, sinó que també descobrirem un país fascinant, al temps que serem testimonis de com els seus protagonistes li troben un nou sentit a les seves existències, obrint-se com a flors de cirerer a una nova primavera, però a diferència de les oiran, ells eren lliures.

 

Estrella Pisa