Creant Llibertat

L’any 2000, l’escriptora i periodista Angeles Caso va guanyar el Premi Fernando Lara amb la novel.la Un largo silencio, una història sobre la postguerra espanyola que va tenir molt bona acceptació entre els lectors, de la que es van arribar a fer vàries edicions. Però el temps es va encarregar, com ho acaba fent sempre, de posar les coses al seu lloc i ben aviat els lectors van acabar decidint que la novel.la que havia quedat finalista del premi aquell any seria la que recolliria l’èxit amb majúscules. Aquesta novel.la que va quedar en segon lloc no va ser altra que L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. L’Editorial Planeta no acostuma a publicar la novel.la finalista d’aquest certamen, però en aquella ocasió, un dels membres del jurat, Terenxi Moix, va recomanar la seva publicació. I, així, L’ombra del vent va fer-se real a les nostres ments gràcies a la passió que ens va saber despertar per aquell cementiri dels llibres oblidats que per sempre més ens quedarà gravat a la memòr

Ens hem preguntat alguna vegada què seriem sense memòria? Com seria el nostre dia a dia si no poguessim recordar res del que hem pensat o del que hem fet només uns moments abans? Com podríem sobreviure sense poder comptar amb les poderoses eines de l’aprenentatge, l'experiència i els coneixements que ens han permés arribar fins aquí? Quan de temps podríem mantenir-nos amb vida sense la supervisió constant d’altres persones que mantinguessin la seva memòria intacta? D’aquest exercici de qüestionament podríem deduir que la memòria és la facultat que ens permet ser qui som, una espècie de brújula que ens ajuda a no perdre el fil de la nostra existència. Però, tot i mantenint intacta la nostra memòria, ens en podem refiar plenament dels nostres records? La veritat s’ajusta a la nostra manera d’interpretar-la? Per tal de poder presumir d’una bona memòria, hem de comptar primer amb bons dots d’atenció. Si no parem atenció als fets que passen per davant dels nostres ulls, difícilm

  A diferència del articles anteriors i, de forma excepcional, aquesta vegada escriuré en castellà en deferència a Carmen Cabeza, l’autora de la novel.la objecte d’aquest post, a qui tinc el plaer de comptar entre els meus amics.   La historia de los últimos cien años de nuestro país ha sido contada y recreada infinidad de veces en muchas novelas de muy distintos autores. Cada uno lo ha hecho en su estilo, ciñéndose a los hechos de manera rigurosa, o tomándose la licencia de modificarlos para que encajasen mejor con los tiempos de sus personajes ficticios. Unos han enfocado la trama desde el ángulo de aquellos que perdieron la guerra y otros lo han hecho desde la perspectiva de quienes la ganaron. Y, dentro de cada uno de estos dos grupos, encontraríamos distintos matices que nos ayudarían a componer una realidad mucho más compleja de lo que, a priori se nos podría antojar. Un mismo hecho histórico, contado por unos o por otros, puede variar un mundo. Si nos quedamos con una