Creant Llibertat

Hi ha gent que carrega durament contra les xarxes socials, no dubtant a culpar-les de tots els mals del nostre temps. En part és comprensible, si veiem la quantitat de joves i no tant joves que tracten de viure, mai millor dit, del conte que expliquen algunes d’aquestes xarxes. Si a alguns els resulta tan fàcil aconseguir ingressos a base de likes o de visites als seus vídeos, quin sentit té que els seus pares els continuïn matxacant amb la importància d’acabar els estudis o de trobar una feina estable. Qui vol una vida estable en un món tan canviant? Però, afortunadament, internet no només té aquest tipus de xarxes socials on la gent pot exhibir amb tanta facilitat el seu egocentrisme i les seves misèries. També té plataformes on podem compartir els nostres coneixements i créixer entre tots els que hem decidit fer-nos habituals d’aquests espais virtuals. Gràcies a una d’aquestes plataformes, concretament la de Bloguers.net, vaig descobrir l’autor del llibre del que parlaré en aquest p

Moltes vegades hem fantasiat amb la idea de marxar ben lluny i començar de nou a un altre lloc, on no ens conegui ningú, on podem tornar a partir de zero intentant fer les coses d’una altra manera i relacionar-nos amb persones que ens aportin molt més que les que ja coneixem. Fugir sempre és la solució més fàcil, perquè no ens obliga a replantejar-nos el que podem estar fent malament ni a tractar d’implicar-nos activament en la resolució dels nostres problemes. La fugida se’ns presenta com l’alternativa ideal a continuar suportant unes condicions de vida que, sense adonar-nos, ens hem creat nosaltres mateixos. Ja no m’agrada aquesta persona, doncs la deixo. Ja no em satisfà aquesta feina, doncs marxo i s’ha acabat. Ja no em sento a gust a aquesta ciutat, doncs recullo les meves coses, faig la maleta i m’en vaig a l’altra punta del món. Però, què passa amb els nostres problemes, les nostres preocupacions, les nostres pors? Què passa amb els nostres sentiments, els nostres desitj