Creant Llibertat

De nens tots som com esponges que ho acabem absorbint tot. Res del que passa al nostre voltant li passa inadvertit als nostres sentits, fins i tot el detall més insignificant, perquè el nostre cervell està en plena efervescència i no descansa, ni tan sols quan dorm, perquè en somnis continua explorant, vivint aventures que de vegades poden acabar en crits de terror que ens desperten al mig de la matinada. Quan ens fem grans, no són poques les vegades que recordem la nostra infantesa amb certa nostàlgia i patint d’un mal que se’n diu memòria selectiva , perquè ens enganyem amb el miratge de que en aquells anys vam ser plenament feliços en ignorar els perills de la vida. No trobem entre els nostres records l’angoixa d’aquelles nits de malsons, ni la por a perdre als nostres éssers més estimats el dia que vam descobrir que tots ens hauríem de morir, ni la pressió dels primers exàmens a l’escola, ni com ens sentíem quan els companys ens feien burla o els professors i els pares ens casti

  Al 1983, el periodista Joaquim Maria Puyal li feu una entrevista a Manuel de Pedrolo al programa Vostè pregunta, al circuit català de Televisió Espanyola. Aquesta és la única entrevista que l’escriptor va concedir a una televisió i posant com a condició que se li fes en català. Quan pensem en Manuel de Pedrolo, sempre ens ve al cap la seva novel.la Mecanoscrit del segon origen, potser perquè va acabar sent la seva obra més coneguda de la que s’han venut més d’un milió d’exemplars. Tot i que no és, ni de bon tros, l’obra que millor el representa. Potser sí que, en el seu moment, quan tots els seus llibres havien de passar pel bolígraf vermell de la censura, a aquells que els tocava executar aquesta innoble tasca de mutilar el pensament d’aquells que no combregaven amb els dictats imperants entre la classe dominant els devia semblar la novel.la més innocent d’entre totes les seves. És el que tenen els ignorants, que són capaços de veure el mal allà on no hi és i de confondre amb aven