Creant Llibertat

  Vaig descobrir les lletres de l'Eva García Sáenz de Urturi a través de la seva novel.la El silencio de la ciudad blanca. Em va atraure perquè la trama transcorria a la ciutat de Vitòria, un lloc que no he visitat mai, però on va nèixer, crèixer i morir una persona que va arribar a ser molt important en els anys més foscos de la meva vida. Es deia Luis María Villar i durant poc més de tres anys vam mantenir una amistat purament epistolar que va quedar suspesa amb el seu suïcidi quan només comptava 23 anys. Crec que, si en Luis fos viu, li hauria agradat llegir La ciudad blanca i les quatre novel.les que la seva autora ha escrit després, explicant-nos com evolucionava el seu protagonista, l'inspector Unai López de Ayala, apodat Kraken. També li haurien encantat la referència a l'ametlla medieval de la ciutat i els seus teulats. En Luis era una mica bohemi i podia haver arribat a ser un bon escriptor. La novel.la negra sempre ha estat un gènere no apte per a tots els públ

  Les persones som la càrrega biològica que ens han transmet els nostres progenitors, però també som l'educació que hem rebut i el temps que ens ha tocat viure. No és el mateix ser jove al moment actual, que haver-ho estat als anys 80, 60 o 40 del segle passat. Les circumstàncies que envolten cada època històrica acaben determinant el comportament de les persones que neixen, creixen, maduren o moren al bell mig dels seus escenaris. Sovint acostumem a recórrer a la metàfora d'un tren per referir-nos a la nostra vida. Temem que se'ns acabin escapant determinades oportunitats i ens preguntem si estarem triant el camí correcte. Ho fem des de la ignorància, doncs la vida és massa complexa com per a intentar entendre-la en codis binaris. No hi ha camins correctes ni incorrectes. El que sembli correcte per a una determinada persona, per a una altra esdevindrà una opció totalment equivocada. Mai no podem estar segurs de que les nostres passes ens condueixen vers a la situació qu