La pentalogia Kraken

 

Vaig descobrir les lletres de l'Eva García Sáenz de Urturi a través de la seva novel.la El silencio de la ciudad blanca. Em va atraure perquè la trama transcorria a la ciutat de Vitòria, un lloc que no he visitat mai, però on va nèixer, crèixer i morir una persona que va arribar a ser molt important en els anys més foscos de la meva vida. Es deia Luis María Villar i durant poc més de tres anys vam mantenir una amistat purament epistolar que va quedar suspesa amb el seu suïcidi quan només comptava 23 anys.

Crec que, si en Luis fos viu, li hauria agradat llegir La ciudad blanca i les quatre novel.les que la seva autora ha escrit després, explicant-nos com evolucionava el seu protagonista, l'inspector Unai López de Ayala, apodat Kraken. També li haurien encantat la referència a l'ametlla medieval de la ciutat i els seus teulats.

En Luis era una mica bohemi i podia haver arribat a ser un bon escriptor.

La novel.la negra sempre ha estat un gènere no apte per a tots els públics, doncs no tothom porta bé la intriga, el maquiavelisme d'alguns personatges o la sang i fetge que acostuma a envoltar als forenses de torn. Però hi ha tota una generació d'autors d'aquest gènere que han proliferat els darrers anys per tot el nord d'Espanya que, tot i sent completament diferents, tenen en comú l'interés per anar més enllà dels crims, cuidant molt els detalls dels escenaris on aquests són perpetrats, indagant en les profunditats dels personatges i contagiant als lectors amb la màgia dels paisatges, de les tradicions més ancestrals i de les històries que amaga cada establiment, cada carrer o cada racó de la terra que més estimen.

Llegir la que en el seu moment va ser anomenada com la trilogia de la Ciutat blanca, conformada per El silencio de la ciudad blanca, Los ritos del agua i Los señores del tiempo em va fer redescobrir la ciutat que el meu amic m'havia descrit a mitjans dels anys vuitanta, al temps que em va permetre aprendre molta història i mitologia alavesa. Després de Los ritos del agua, vaig trobar dues novel.les anteriors que, a priori, semblava que no tenien res a veure amb les que acabava de llegir. Eren La vieja familia i Los hijos de Adán, i formaven part d'una trilogia anomenada La saga de los longevos. En llegir la tercera entrega de La ciudad blanca, em vaig adonar de que Los señores del tiempo també era la tercera part de La saga de los longevos. Una mateixa novel.la per tancar dues trilogies ben diferents. Això va ser extraordinari i, d'alguna manera, aquesta autora em va guanyar per sempre.

Llavors vaig llegir la novel.la que em quedava pendent de la seva bibliografia, Pasaje a Tahití, una història amb moltes reminescències a l'època que va viure Paul Gauguin a la Polinèssia. Tota la novel.la és un cant a l'art i a la vida.

Temps després va guanyar el premi Planeta amb Aquitània, una novel.la històrica plena d'intriga i amb molta sang i traició per tot arreu. Quan va publicar El libro negro de las horas el vaig començar plena de curiositat per saber quina història m'hi trobaria i em vaig quedar meravellada en descobrir que era la continuïtat de La ciudad blanca.

I, quan ja semblava que aquesta saga s'havia acabat, aquest any 2023 publica El ángel de la ciudad, cinquena entrega de Kraken, on ens sorpren amb una Venècia plena d'art i de misteris i una retrobada amb molts dels personatges de la novel.la anterior.

A través d'aquestes cinc novel.les que es poden llegir com a històries aillades, però cobren un sentit completament diferent si es llegeixen una darrera de l'altra, podem ser testimonis molt directes de com evoluciona cada personatge i cada nova lectura ens obliga a rellegir l'anterior per entendre millor el que en una primera lectura ens podia haver passat per alt.

A El ángel de la ciudad res no és el que sembla, ni el passat que s'han estat explicant els diferents personatges, ni el present per on intenten passar de puntetes, per no patir més de l'estrictament necessari.

El silenci, els secrets i les mentides piatoses de vegades poden arribar a ferir-nos molt més que la pitjor de les realitats.

Com creix un nen que perd al seu pare amb només quatre anys, havent perdut abans dues vegades la seva mare?

Com viu una mare que, per salvar la seva pròpia vida i la d'aquells que més estima, ha de fingir la seva pròpia mort i desaparèixer ben lluny?

Com es refà una persona quan perd la parella i la seva criatura en un accident? O quan algú li dispara al cap i aconsegueix sobreviure de pur miracle? O quan sent que tota la gent que té al seu voltant està en perill degut a que ell sigui qui és?

Quan la vida t'ha propinat tants cops i tan seguits, d'on treus la força per continuar endavant, per enfrontar-te al món i als seus pitjors assassins cada dia?

Amb el personatge de l'inspector Unai López de Ayala, (Kraken) Eva García Sáenz de Urturi ha aconseguit crear tot un univers que ens ha captivat a molts. No és estrany que aquesta història hagi arribat al cinema, tot i que resulti impossible arribar a transmetre en una pantalla tota l'essència que impregnen les novel.les del que podriem anomenar, de moment, "pentalogia de Kraken".

Estrella Pisa.