La vida que ens separa

 

Les persones som la càrrega biològica que ens han transmet els nostres progenitors, però també som l'educació que hem rebut i el temps que ens ha tocat viure. No és el mateix ser jove al moment actual, que haver-ho estat als anys 80, 60 o 40 del segle passat.

Les circumstàncies que envolten cada època històrica acaben determinant el comportament de les persones que neixen, creixen, maduren o moren al bell mig dels seus escenaris.

Sovint acostumem a recórrer a la metàfora d'un tren per referir-nos a la nostra vida. Temem que se'ns acabin escapant determinades oportunitats i ens preguntem si estarem triant el camí correcte. Ho fem des de la ignorància, doncs la vida és massa complexa com per a intentar entendre-la en codis binaris. No hi ha camins correctes ni incorrectes. El que sembli correcte per a una determinada persona, per a una altra esdevindrà una opció totalment equivocada.

Mai no podem estar segurs de que les nostres passes ens condueixen vers a la situació que més ens convé. El mateix ens passa en les nostres relacions interpersonals, quan coneixem a algú i decidim unir les nostres passes a les seves o ens resistim a fer-ho.

A la novel.la La vida que nos separa, Chufo Lloréns ens relata la vida d'una dona que acaba pagant molt cares algunes de les seves decisions.

La història de la Mariana Casanovas transcórre en un escenari de canvis trascendentals per a Espanya. Viu una adolescència molt marcada pels costums i tradicions que imperaven a una dictadura que es resistia a morir. Eren els anys seixanta i es començaven a respirar aires de llibertat, però no pas per a les noies com la Mariana, pertanyent a una classe social que li imposava una vida encorsetada que prioritzava les aparences a la felicitat.

Aquestes aparences que tant volien preservar els seus pares l'allunyen d'un home que l'estima amb bogeria, però per qui ella no té clar si el que sent és amor o només enlluernament. És curiós com, de vegades, rebutgem a una persona que ens fa sentir molt bé només pel fet de que no sentim això que anomenem "feeling" o papallones a l'estómac, i en canvi ens enamorem d'altres personatges que ens acaben enredant i ens fan patir el que no està escrit.

Les dones com la Mariana, filles de famílies benestants, de les que habitaven grans pisos a la ciutat i podien matenir segones residències a pobles de la costa, acostumades a tenir personal de servei que les estalviava les feines més feixugues de la llar i la criança dels fills, podien semblar privilegiades si se les comparava amb les dones de la classe treballadora. Però, donada la seva estricta educació religiosa i la manera com les pròpies mares les inculcaven la idea de que la dona havia d'estar subyugada a la voluntat i les decisions del seu marit, acabaven sent presoneres de la seva pròpia mentalitat.

La Mariana es casa amb el que, a ulls de tothom, semblava el pretendent perfecte: jove, atractiu i amb ambició. Però el seu enamorament inicial esdevé un malson que l'arrossega a ella i als seus fills cap a una fugida endavant d'imprevisibles conseqüències.

La seva història transcórre paralel.la a la transició d'Espanya de la dictadura cap a la democràcia. En molt poc temps, els canvis s'aniran succeïnt sense aturador i, tant la Mariana com el país, adoptaran una nova perspectiva dels fets i dels seus sentiments.

Al 1981, s'aprova la llei del divorci a Espanya i per a moltes dones i homes s'obre un nou ventall de possibilitats. Ja no haurien de viure atrapats en una relació insatisfactòria i viciada per idees massa rígides i pors absurdes lligades a suposats pecats. Les decisions equivocades no tenien per què pagar-se durant la resta de les seves vides. Els camins es podien separar i els caminans podien donar-se noves oportunitats de trobar nous companys de viatge.

Amb aquesta darrera novel.la, Chufo Lloréns tria una època que a tots ens queda més a prop en el temps, fet que ens ajuda a empatitzar més amb els seus personatges. La trama s'anirà lligant amb la situació política dels anys seixanta, setanta i principis dels vuitanta, la corrupció i les estafes econòmiques, l'important pes que encara tenia l'església en molts àmbits de la vida dels ciutadans o les moltes limitacions que es trobaven les dones a l'hora de prendre qualsevol decisió només pel fet de ser dones.

La vida que nos separa no només parla de camins equivocats que s'acaben separant. També parla de camins que es retroben i de segones oportunitats. De vegades coneixem a l'amor de la nostra vida, però el deixem passar de llarg perquè creiem que no és el moment més idoni per comprometre'ns en una relació seriosa. Potser perquè tenim d'altres prioritats o, senzillament, perquè ens fa por equivocar-nos. En Pedro Guerra té una cançó, Oasis, que expressa molt bé aquest fet:

Oasis

Afortunadament, llegint aquesta novel.la, la meva mirada s'ha creuat amb la de Chufo Llorens. He entés el seu missatge i he après de la seva impagable saviesa i experiència. Tenim molta sort de poder comptar amb autors tan extraordinaris.

Estrella Pisa