Els Capricis del Destí

Quan llegim novel.les o anem a veure pel.lícules amb històries on l’atzar cobra molt de protagonisme, acostumem a deduïr que els escriptors i els guionistes fabulen massa i no s’ajusten gens al que li passa a la gent a la seva vida quotidiana.

Ens agrada pensar que tothom té vides linials, on tots els esdeveniments es poden preveure amb antel.lació i on els secrets de família no són secrets per a ningú. Però el cas és que la nostra vida mai no resulta tan previsible com ens pensem. En qualsevol moment, les nostres rutines es poden veure alterades per la presència d’algú del passat que torna a entrar en escena ó d’algun desconegut que arriba al nostre present per acabar determinant el nostre futur.

Els autors de novel.la històrica saben de la importància de l’atzar en les vides dels personatges que trien per explicar les seves històries. Saben que un petit canvi en el dia a dia del protagonista, com l’aparició sobtada d’un nou personatge a la trama, una ferida greu al camp de batalla ó un embaràs no desitjat poden acabar marcant per sempre la seva existencia.

Tal és el cas de la història que l’escriptora catalana Maria Carme Roca narra a la seva novel.la Escollida pels Deus. Es tracta d’una història ambientada a l’Emporiom grega del segle III a. C. Emporion (l’actual Empúries) va ser una ciutat fundada pels grecs que van arribar de Focea. En aquest indret inhòspit de l’Empordà hi vivien els ibers indigetes, amb qui els grecs van establir bones relacions que els van permetre conviure de forma civilitzada i aprendre els uns dels altres, enriquint-se les dues cultures que, amb el temps, esdevindrien una sola.

Eren temps en que la geografía marcava els territoris dels uns i dels altres. La zona on ara existeix el poble de Sant Martí d’Empúries era una illa i el rierol que desemboca ara a la platja del riuet era navegable i connectava les ciutats d’Emporiom i Indika, considerada a la novel.la com la ciutat dels indigetes.

Tot i la bellesa de les formes femenines de les estàtues i els gravats que han arribat fins als nostres dies, hem de ser conscients que nèixer dona en aquella època era un acte molt arriscat. Perquè les dones gairebé no tenien altra opció de futur que un matrimoni forçat a una edat primerenca amb homes que acostumaven a triar els pares per satisfer interessos particulars. Això les que neixien a una família respectable, perquè no oblidem que a la Grècia que considerem bressol de la democràcia i a les seves colònies la classe que ara considerariem treballadora, estava conformada per esclaus. Ser filla d’una esclava et convertia en una altra esclava o en una candidata a hetaira, el nom com eren conegudes les prostitutes en aquells temps.

Escollida pel deus ens explica la història de l’Hèlia, una noia que, en nèixer, és abandonada a l’àgora d’Emporiom perquè és fruit d’un amor prohibit. Serà recollida per l’esclava d’una cortesana que regenta un burdell i que pretén educar-la perquè acabi esdevenint una de les seves noies. Però l’Hèlia no serà com les altres noies i lluitarà per burlar aquest fatídic destí.

—Ja tenia ganes que arribessis, Còsima —va dir-li Òria barrant-li el pas.   —Estic molt cansada... —va dir intentant evitar una conversa   —El que vull ensenyar-te t’agradarà, vine...     Còsima es resignà a seguir l’esclava cap dins tot pensant que la fidelitat tenia     un preu.   —Mira com n’és, de bonica... —va dir Òria mostrant el cabasset de vímet en el qual    hi havia un nadó, aquell que havia recollit feia unes hores.     Còsima l’observà sense gaire interès.  —Hauries d’haver-la sentit, com plorava —va comentar l’esclava—. Ara perquè ja    està tipa i neta, però,  quins brams que feia! És una nena sana i forta...     El semblant de Còsima s’endurí malgrat que estimava la vella.  —Et vaig dir que de moment no n’arrepleguessis més, de criatures...     I menys d’Empòrion. Aquí tots ens  coneixem...    La dona quedà decebuda, però va insistir.  —He fet una bona tria... Ja saps que només m’emporto les que s’ho valen molt.    Tu ho saps.    Còsima no va fer cap comentari.    —Li haurem de posar un nom... —va suggerir Òria,    La cortesana va somriure. Quan a aquella esclava se li ficava una dèria al cap...    En aquell moment uns tímids raigs de sol començaven a il·luminar l’horitzó.   —És important triar bé el nom d’una persona... Què et sembla si li posem Hèlia?    —va dir Còsima tot mirant  el sol. Només a aquella hora de la matinada i al      capvespre ho podia fer sense perill de perjudicar-se la vista.                                             Fragment d’Escollida pels Deus de Maria Carme Roca                                                                              Columna Edicions- 2011

A banda de la història de l'Hèlia, la Maria Carme Roca narra a aquesta novel.la tota una sèrie d'intrigues, passions i conflictes entre els pobladors de les ciutats d'Emporiom i d'Indika, on no deixa de referir-nos detalls de com era la vida quotidiana de l'època ni de la importància que cobraven per a aquelles persones determinades figures considerades cabdals per a la seva societat, com ara els metges o les sacerdotesses.

Estrella Pisa