Creant Llibertat

  A menudo caemos en el error de pensar que somos siempre los mismos; que aunque la biología nos vaya moldeando a su antojo con su imperiosa manía de ir desgastándonos poco a poco, nuestra mente se mantendrá eternamente joven y permanecerá abrazada a las convicciones de siempre. Nos equivocamos del todo, pues es en la mente donde germina la semilla de todos los cambios que irán aflorando cuando nos enfrentemos al dictamen del espejo. Igual que nadie puede bañarse dos veces en el mismo río, como bien nos enseñó Heráclito, tampoco nadie puede aguantar toda una vida paseando sobre sus hombros la misma mente. La mente es, con diferencia, el órgano más versátil que tenemos. Puede pasar de estar replegada sobre sí misma en una oscuridad compacta y tenebrosa, a desplegarse en infinitos pasillos llenos de puertas. Cada una de ellas se abre después de habernos atrevido a dar un paso en una dirección no acostumbrada o a conocer a alguien nuevo o a explorar una realidad distinta. Nuestra reali

El joc dels escacs sempre m'ha cridat poderosament l'atenció, però a la vegada, també m'ha infundat molt de respecte. Potser perquè al meu àmbit familiar mai vaig veure a ningú practicant-lo. A cada acostumàvem a jugar al parxís. Hi ha coses que, si no les aprenem de ben petits, arribem a pensar i a creure'ns que no serem capaços d'aprendre-les de grans, com ara la música, anar en bicicleta o, per què no? jugar als escacs. Entre les moltes coses que jo havia ignorat sobre aquest joc tan antic, la que més m'ha sorprés és que no és un joc, sinó una metàfora de la vida. Sobre un tauler de seixanta-quatre caselles, setze peces blanques i setze peces negres s'enfronten en una batalla que només podrà guanyar una de les peces. La resta s'aniran sacrificant en favor del seu rei o la seva reina. Com a la vida, sobre el tauler seran els més febles els que aniran caient primer. Potser perquè no tenen malícia i es guien per les seves emocions. No tenen filtres i

  Els llibres són portes que ens obren a d'altres realitats. De vegades ens pot semblar que els triem a l'atzar, però llavors ens n'adonem de que el seguit de lectures que acumulem acaben estan relacionades les unes amb les altres. És indiferent l'ordre en que llegim aquests llibres i aquests autors, perquè igual que vam aprendre de les matemàtiques, l'ordre dels factors no altera el producte. El producte és el viatge intern que va realitzant la nostra ment, meravellant-se amb cada nou descobriment i redescobrint-se continuament a ella mateixa. Hi ha llibres que, sense que els seus respectius autors ho hagin previst i ni tan sols imaginat, acaben ajudant-nos a dotar de més sentit els llibres que hem llegit anteriorment o fins i tot els llibres que llegirem temps més tard. Ens fan experimentar una espècie de dejà vu que ens obliga a reflexionar sobre el que havíem cregut entendre i el que finalment entenem. És com quan aprenem una paraula nova, d'aquelles que e