Creant Llibertat

  La descoberta del continent americà a finals del segle XV va obrir un nou ventall d'oportunitats als estats europeus. Els límits del món conegut ja no es trobaven a Finisterre, sinó que s'expandien al llarg de l'oceà Atlàntic i s'endiçaven en un bast continent sembrat de promeses per a tots aquells que s'aventuressin a explorar-lo. Passada la febre i la cobdícia dels primers conqueridors, tots darrera començaren a arribar els primers colons, provinents de diferents nacions europees. Amb ells s'encengueren noves lluites, no ja només amb els indígenes, sinó també entre ells mateixos. Cadascú volia plantar la seva bandera i imposar les seves normes, mentre vulneraven els drets fonamentals d'aquella pobra gent que veia com els nouvinguts pretenien fer-la fora de les terres que els havien llegat els seus avantpassats. El que moltes vegades ens ha passat inadvertit del neixement de la nació nordamericana és que molts d'aquells primers colons que s'hi v

  Entre el món de la política i els mitjans de comunicació sempre s'han establert aliances que, a ulls de tercers, no s'han acabat d'entendre. Si els polítics estan per intentar millorar la vida de la ciutadania i els diaris, les ràdios i les televisions per informar a aquests ciutadans del que passa dins i fora del nostre territori, quin sentit poden tenir aquests ponts secrets entre dos món tan diferents, al menys en apariència? Els polítics persegueixen el poder i els periodistes millorar la quota de subscriptors, oients o espectadors. Què podrien tenir en comú? Aparentment, res. Però, en el fons, potser tot. Perquè, qui té la informació, té el poder d'enderrocar líders polítics, d'enfonsar governs i de fer passar per bons a aquells que no ho són tant. Des que el món va començar a avançar, al llarg del segle vint, a cops d'imatges i pantalles, l'opinió pública va esdevenir un factor molt important a tenir en compte si el que es pretenia era arribar a la

  Creo que aprendí a amar la poesía leyendo las Rimas y leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer. Tenía catorce años y estaba en mi último año de colegio. Nuestro profesor de literatura era una persona muy reservada y algo taciturna, de ésas que cuando leen en voz alta se abstraen del contexto y parecen evadirse a otros mundos. Con él aprendimos a hacer comentarios de texto y a leer entre líneas. Nos enseñó cómo indagar entre las palabras de los textos para tratar de adivinar las intenciones ocultas de sus autores y acabar encontrándole más sentido a lo que empezábamos a leer. Gracias a aquellas primeras lecturas de poetas como Manrique, Lope de Vega, Quevedo, Góngora, Garcilaso de la Vega, Espronceda, Bécquer, Machado, Alberti o Miguel Hernández descubrí la magia que pueden desprender las palabras cuando se confabulan para colorear nuestras más sentidas emociones. Cuando entre rimas se mecen las inquietudes y los miedos para acabar durmiéndose entre bambalinas y abrazando sueños nuevos. Au