Creant Llibertat

  Hi ha molts pares que asseguren, sense cap mena de dubte, que serien capaços de matar per defensar els seus fills. També molts homes i moltes dones no es cansen de repetir a les seves parelles que, amb elles anirien fins a la fi del món. Tots plegats ens omplim la boca de paraules d'amor cap aquells i aquelles amb qui compartim la vida, però, a l'hora de la veritat, sabem estimar de debò? L'amor autèntic s'hauria de construir sobre el respecte i l'empatia. Sense aquests dos pilars fonamentals, l'amor cau pel seu propi pes, paraula rera paraula, per molt sentides que siguin, per molt que ens acaronin les oïdes. Estimar de debò comença per l'acceptació de l'altre tal com és, sense deixar que ens governin les pretensions de canviar aquesta persona. Si ens hem enamorat d'ell o d'ella és per allò que ens ha fet sentir amb la seva manera de ser, els seus hàbits, les seves idees i els seus sentiments. Si, un cop confirmada la relació, intentem "

  Potser en el moment de nèixer tots siguem iguals: petits éssers indefensos que depenem totalment de la voluntat de les nostres mares i pares per donar-nos escalfor, alimentar-nos i cuidar-nos, però instants després d'aquest primer contacte amb la vida fora de l'úter, els nostres camins comencen a ser diferents. Cada reacció dels nostres sentits a cada gest de les persones que ens cuiden comença a obrir un senderi que ens durà cap a una realitat única que sentarà les bases de la nostra existència. Neixem amb una càrrega genètica important, que determinarà en gran part el que acabarem sent, però l'ambient en que ens criarem i ens educarem, jugarà un paper igual d'important i acabarà decantant la balança cap a un costat o un altre. Les persones estem fetes de sang i ossos, però també de decisions. Cadascuna de les que prenem diàriament ens acaben guiant pel camí que anem obrint sense ser-ne plenament conscients del que fem. Els problemes no ens venen sols ni tampoc só