Creant Llibertat

  S'han escrit i es continuen escrivint moltes novel.les relatant episodis de la guerra civil espanyola, però cada cop que llegeixo una de nova, tinc la sensació que m'estan explicant una història que, partint dels mateixos fets generals que he llegit a tantes altres, esdevé una visió totalment diferent del que van patir els nostres pares i avis. Com va escriure amb tant d'encert Gabriel Garcia Márquez, la vida no és la que vam viure, sinó la que acabem recordant. A Espanya es van prohibir fins i tot els records, durant quatre dècades eternes de por i de silenci. Fins ben entrada la democràcia, els descendents d'aquells pobres joves que van haver de fer la guerra no ens hem pogut fer una idea aproximada del que van haver de patir ells i les seves famílies. Fins llavors s'havia imposat una versió oficial que maquillava uns fets que avergonyien massa als qui es van considerar els guanyadors d'un conflicte que ells mateixos havien provocat amb un cop d'estat. ...

Més sovint del que ens imaginem, molts nens i adolescents pateixen ensurts que, de vegades, es queden només en un moment d'angoixa i patiment que s'acaba esvaint sense més conseqüències. Però, en ocasions, acaben convertits en un autèntic malson per a les seves famílies. Nens que surten a jugar i ja mai més tornen a casa. Adolescents que queden amb amics i mai arriben al punt de trobada. Pares que es pregunten què hauran fet malament, si els seus fills hauran marxat de forma voluntària per allunyar-se d'ells, si hauran patit algun accident i estaran malferits a qualsevol racó o si estaran en mans de persones sense escrúpuls. La incertesa de no saber si un fill és viu o mort inocula tanta angoixa en la ment d'aquells que la pateixen que pot arribar a distorsionar-los completament el seu sentit de la realitat. L'escala de les seves prioritats perd completament el sentit i l'únic que importa és intentar recuperar la persona estimada, al preu que sigui i com sigui....