Viatge a la perifèria de Déu
Durant els darrers dies m'ha atrapat la lectura del nou llibre de Javier Cercas, El loco de Dios en el fin del mundo. Com bé diu ell mateix, ben avançat el llibre, potser no som els lectors els que llegim els llibres, sinó que són els llibres els qui ens acaben llegint a nosaltres. Com el seu autor, em considero atea des de l'adolescència i, cada any que passa, estic més convençuda de la meva incredulitat. Però això no treu que no m'hagi interessat per descobrir el que diferents religions intenten oferir-nos des que el món és món i els humans ens movent sobre la capa de la terra. Sempre m'he preguntat per què les persones que decideixen consagrar la seva vida a Déu, han d'acabar renunciant a tenir la seva pròpia família i una professió que els permeti guanyar-se la vida, al marge de la seva fe i d'intentar fer el bé, ajudant a qui els necessiti. Per què els representants a la terra del fill de Déu, que era un home humil i entregat als més febles, han hagut...