Creant Llibertat

  Hi ha persones que busquen a la literatura un entreteniment, una manera de passar una bona estona entre personatges ficticis que els permeten oblidar-se de les relacions complicades que poden mantenir amb les persones reals del seu entorn. Llegir com a forma de distracció està molt bé, però jo acostumo a esperar quelcom més dels llibres que llegeixo. Cada cop que un llibre em crida l'atenció, busco que les seves pàgines em sorprenguin i em descobreixin móns que encara desconec. Així, al temps que em distrec de les rutines que em lliguen cada dia, aprofito per continuar aprenent infinitat de coses. Em considero una lectora molt versàtil, doncs puc llegir des de contes, poesia, novel.la negra, relats, llibres de viatges o d'aventures, biografies, assaig, filosofia o llibres de divulgació científica. Però si hi ha un gènere que gaudeixo especialment és la novel.la històrica. Si escriure una novel.la ja és un exercici complicat per la quantitat d'escenes que s'han d

  Quan tenim l'oportunitat de llegir novel.les protagonitzades per figures femenines on la trama principal no va d'històries romàntiques, sinó de temes tan diversos com la investigació d'un crim, la resolució d'un misteri o treballs d'excavacions arqueològiques, si estan ambientades en èpoques passades, tendim a sentenciar que la història que ens relaten és del tot impossible. Perquè cent, cinc-cents o mil anys enrera, les dones no érem lliures com ara per fer la nostra santa voluntat. Però aquest pensament tan estés... fins a quin punt s'ajusta a la realitat? Realment ens podem considerar lliures totes les dones d'ara? Estaven tant sotmeses als homes totes les dones de qualsevol època passada? Les respostes a les dues preguntes són un no rotund. Perquè cada dona és un món i té la seva pròpia manera de viure o no viure la seva llibertat. El pitjor que podem fer quan intentem entendre una vida humana és caure en els paranys de la generalització. És un fe

Passa sovint que algunes persones senten que han nascut dins la família equivocada, bé perquè els hauria agradat viure en un lloc diferent, o tenir més germans, o no tenir-ne cap, bé perquè haurien volgut tenir més recursos econòmics o culturals. Podem trobar-nos amb persones molt intel.ligents que es veuen obligades a dur vides molt precàries, mentre d'altres que no semblen tenir ni dos dits de front gaudeixen d'uns privilegis heretats que els permeten viure la resta de la seva vida sense haver de moure un trist dit. L'escriptor Francis Scott Fitzgerald, potser el membre més representatiu de l'anomenada "generació perduda" es va passar part de la seva infantesa somiant que no era fill del seu pare, sinó un orfe de sang reial. D'adolescent envejava la popularitats dels seus companys d'estudis i d'adult la fortuna dels més rics de Nova York. Li va tocar viure el miratge dels bojos anys vint, una època de treva entre les dues grans guerres del segle