La llum verda

Passa sovint que algunes persones senten que han nascut dins la família equivocada, bé perquè els hauria agradat viure en un lloc diferent, o tenir més germans, o no tenir-ne cap, bé perquè haurien volgut tenir més recursos econòmics o culturals. Podem trobar-nos amb persones molt intel.ligents que es veuen obligades a dur vides molt precàries, mentre d'altres que no semblen tenir ni dos dits de front gaudeixen d'uns privilegis heretats que els permeten viure la resta de la seva vida sense haver de moure un trist dit.

L'escriptor Francis Scott Fitzgerald, potser el membre més representatiu de l'anomenada "generació perduda" es va passar part de la seva infantesa somiant que no era fill del seu pare, sinó un orfe de sang reial. D'adolescent envejava la popularitats dels seus companys d'estudis i d'adult la fortuna dels més rics de Nova York. Li va tocar viure el miratge dels bojos anys vint, una època de treva entre les dues grans guerres del segle XX. I va saber com cap altre autor reflectir aquesta bogeria en les seves novel.les.

El gran Gatsby narra una història plena de paral.lelismes entre rics i pobres, entre gent de l'Est i de l'Oest, entre persones íntegres i persones que no ho són.

Se'ns presenta a Gatsby com a una espècie de magnat dels negocis més turbis, de moral dubtosa i abocat a una vida frívola, mentre el personatge de Nik Carrraway, qui explica la seva història, es comporta com una persona modesta, que es limita a anar de casa a la feina i de la feina a casa, sense més vida social que alguna visita a casa de la seva cosina o a casa de Gatzby, de qui el separa un jardí. Mentre Nik viu a un insignificant bungalow, Gatzby habita una mansió imponent on el luxe transpira pels quatre costats.

Els primers contactes entre els dos els serveixen per adonar-se de que cap dels dos és el que vol semblar. Ni en Gatsby ha estat sempre un multimilionari que s'ho podia permetre tot, ni en Nik és tan pobre com per haver de viure com ho fa. Però descobreixen que tenen en comú uns valors que la gent que els envolta no té ni ha tingut mai. Això és precisament el que els uneix.

A mida que es va afiançant la seva amistat, en Nik descobreix que en Gatsby sempre ha estat enamorat de la seva cosina i que ha lluitat durant cinc anys per amassar la fortuna que té només per demostrar-li a ella que és tan ric com ella i que, per fi, podran estar junts. El fet que ella estigui casada i que tingui una criatura no li és impediment per intentar reconquerir-la, però els diners no sempre ho poden tot i, de vegades, les persones no són com ens hem dedicat a recordar-les.

La història d'en Gatsby no és el que sembla a primera vista. No és una història d'ambició, ni d'excesos. Es la història d'un nen que somiava poder canviar el seu destí, que pel camí es va enamorar de la persona equivocada. La va sentir tan fora del seu abast, que va voler marxar a intentar fer fortuna per tal de poder oferir-li la vida que ella es mereixia quan tornés. Però ella no el va esperar. Ell va tornar ric, però es sentia tan pobre sense ella que omplia casa seva de desconeguts per tal que tothom parlés de les seves festes amb l'esperança de que ella, algun dia, s'animés a assistir-hi a alguna d'elles.

Tots tenim dret a somiar i a voler treure el millor de nosaltres mateixos, però mai ho hauríem de fer pensant que així els altres ens valoraran més. El canvi l'hem de voler fer per nosaltres mateixos, perquè ens vingui de gust experimentar coses noves. Sacrificar-nos pensant que així ens estimaran més sempre és un lamentable error. Perquè no podem endevinar el que estan pensant els altres i ells tampoc han d'acabar interpretant el nostre canvi com a nosaltres ens agradaria que l'interpretessin. Així, d'en Gatsby els seus convidats o els que senzillament es colaven a les seves festes pel morro, mai van pensar que era un home enamorat a qui agradava molt llegir, sinó tot el contrari. El tenien per una espècie de criminal que vulnerava totes les lleis. Un dels personatges de la novel.la, un convidat borratxo que es cola a la imponent biblioteca, queda ben sorprés quan agafa un llibre i comprova que és de veritat, perquè es pensava que formaria part d'un decorat.

Les aparences ens enganyen tantes vegades que acabem veient el que volem veure, en comptes de descobrir el que realment tenim al davant.

El gran Gatzby és una novel.la que ens permet fer-nos una idea de com era una part de la societat americana de fa un segle. Aquells nous rics que, de cares a la galeria, defensaven una moral a prova de bombes, mentre lluny de casa mantenien una doble vida carregada de frivolitats i aquells pobres que volien deixar de ser-ho imitant el tipus de vida que veien exposada a les galeries dels altres.

Estrella Pisa.