Les aventures d'Helena Lennox

 

Quan tenim l'oportunitat de llegir novel.les protagonitzades per figures femenines on la trama principal no va d'històries romàntiques, sinó de temes tan diversos com la investigació d'un crim, la resolució d'un misteri o treballs d'excavacions arqueològiques, si estan ambientades en èpoques passades, tendim a sentenciar que la història que ens relaten és del tot impossible. Perquè cent, cinc-cents o mil anys enrera, les dones no érem lliures com ara per fer la nostra santa voluntat. Però aquest pensament tan estés... fins a quin punt s'ajusta a la realitat?

Realment ens podem considerar lliures totes les dones d'ara? Estaven tant sotmeses als homes totes les dones de qualsevol època passada?

Les respostes a les dues preguntes són un no rotund.

Perquè cada dona és un món i té la seva pròpia manera de viure o no viure la seva llibertat.

El pitjor que podem fer quan intentem entendre una vida humana és caure en els paranys de la generalització.

És un fet que les dones continuem patint mostres de discriminació per part dels homes i que les que hem aconseguit conquerir la nostra llibertat individual ho hem hagut de fer a preus molt alts, a base d'esforçar-nos el doble, de lluitar contra corrent, de no baixar mai la guàrdia i de renunciar a viure coses que altres dones viuen a canvi d'empenyorar, precisament, la seva llibertat.

Trilogia Helena Lennox

Helena Lennox és la protagonista de la trilogia de Victoria Alvarez en la que es narren les peripècies que ha de viure una noia de 17-18 anys en una espècie de volta al món que fa gràcies a la seva vocació d'arqueòloga. El que sorprèn de tot plegat és l'època històrica en la que aquesta noia viatja lliurement entre Europa, Egipte, La India, els EEUU o el Japó: els anys 20 del segle passat.

Podríem pensar que una noia tan jove en un món que acabava de patir una primera guerra mundial, seria una persona ingènua, insegura i amb el cap ple de pardals. Però Helena Lennox resulta ser una espècie d'antitesis de la idea que tenim de com devien ser les noies de l'aquella època.

Acostumada des de petita a acompanyar als seus pares en les seves expedicions a l'antic Egipte, on tots dos són refutats arqueòlegs, està habituada a embrotir-se les mans, a vestir pantalons i a valer-se de les febleses dels seus oponents per aconseguir el que es proposa. Natural, descarada en ocasions i amb una facilitat de paraula sorprenent, l'Helena sembla tenir molt clar el que vol i el que no vol a la seva vida.

A la primera novel.la, La ciudad de las sombras, ressenyada en aquest blog al mes de juny, vam veure com s'enamorava d'un príncep indi que posa la seva vida en perill per salvar la de la noia quan són atacats a la ciutat abandonada de Bhangarh. L'Helena es veu obligada pels seus pares a retornar a Anglaterra deixant al seu estimat en coma i, durant uns mesos, patirà davant la incertesa de si es viu o mort.

La retrobem un temps després a Nàpols, acompanyant als pares en una nova aventura a El príncipe de los prodigios, la segona entrega de la trilogia. Aquesta vegada són a Itàlia per complir un nou encàrreg del Museu Britànic, consistent en aconseguir que el propietari d'una curiosa escultura els hi cedeixi per exposar-la al museu; però tornarà a viure situacions de risc indagant sobre una sèrie d'assassinats que es van succeint cada cop més a prop seu. La seva vida i la de la seva mare tornen a estar en perill, però gràcies al seu atreviment, aconsegueix resoldre l'enigma que s'amaga darrera les escultures i dels assassinats, desenmascarant a qui hi ha darrera de tot això. La història gira al voltant de la figura de Raimundo di Sangro, el príncep dels prodigis, un alquimista que va viure entre el 1710 i el 1771 a Nàpols i era príncep de Sansevero.

A la tercera novel.la, El incienso de los espíritus, l'Helena viatja amb el seu pare i la seva cosina fins als EEUU i allà reben una nova petició del Museu Britànic per embarcar-se fins al Japó per tal d'aconseguir una col.lecció de kimonos molt antics. Allà tornarà a posar-se en perill, però aconseguirà retrobar-se amb persones molt estimades i prendre una decisió que marcarà la resta de la seva vida.

Fins a quin punt una dona ha de consentir que l'amor li retalli les ales? Per què una dona ha de veure's obligada a triar entre l'amor de la seva vida o la seva vocació professional?

Fins a quin punt un home que ha nascut príncep d'un país com La India ha de renunciar al seu amor cap a una dona occidental per complir amb el que el seu poble espera d'ell? Per què un home ha de veure's obligat a triar entre l'amor de la seva vida i la lleialtat al seu poble i a la seva religió?

L'Helena Lennox aconsegueix que cap dels dos hagi de renunciar a res trobant una solució que pot semblar massa atrevida per l'època, però que sens dubte, va ser tot un encert. Estimar a algú no implica necessàriament que haguem de conviure tot el temps amb aquesta persona. Podem viure cadacún al nostre món i trobar moments per retrobar-nos i gaudir de la mutua presència.

Homes i dones lliures n'hi han hagut tota la vida. I homes i dones esclaus i esclaves de les seves pors també n'hi han en l'actualitats a tots els racons del món. El millor antídot contra la indelicitat és l'educació, una educació oberta que hauria de ser la mateixa per nens que per nenes. Més important que aprendre a fardar d'una qüestionada virilitat o d'una bellesa física que no val res si no se l'acompanya d'un cervell ben moblat, seria ensenyar als futurs adults a comportar-se com persones lliures. Persones que no jutgin als altres per aspectes tants superficials com el color de la pell, les idees polítiques o religioses, la forma com vesteixen o el barri on visquin. Persones capacitades per dir un NO ben alt quan se les intenti convèncer de fer allò que no volen fer i per lluitar fins al final per allò que realment els omple de satisfacció. Persones que apostin per elles mateixes encara que tota la resta els vagi en contra i hagin d'acabar lluitant soles.

Estrella Pisa