Castells i símbols

 

Hi ha persones que busquen a la literatura un entreteniment, una manera de passar una bona estona entre personatges ficticis que els permeten oblidar-se de les relacions complicades que poden mantenir amb les persones reals del seu entorn.

Llegir com a forma de distracció està molt bé, però jo acostumo a esperar quelcom més dels llibres que llegeixo. Cada cop que un llibre em crida l'atenció, busco que les seves pàgines em sorprenguin i em descobreixin móns que encara desconec. Així, al temps que em distrec de les rutines que em lliguen cada dia, aprofito per continuar aprenent infinitat de coses.

Em considero una lectora molt versàtil, doncs puc llegir des de contes, poesia, novel.la negra, relats, llibres de viatges o d'aventures, biografies, assaig, filosofia o llibres de divulgació científica. Però si hi ha un gènere que gaudeixo especialment és la novel.la històrica.

Si escriure una novel.la ja és un exercici complicat per la quantitat d'escenes que s'han d'aconseguir quadrar, la varietat de personatges que han de girar al seu voltant i la personalitat que hem d'elaborar per a cadascun d'ells per tal que resultin creïbles, quan es tracta d'una novel.la històrica, a tot aquest treball creatiu se li han d'afegir moltes hores invertides en consultar infinitat de documentació sobre l'època històrica en que s'ambientarà la novel.la.

Gràcies a aquests autors de novel.la històrica ens podem arribar a fer una idea de com va ser la vida en qualsevol temps passat i podem entendre molt millor el que s'amaga al darrera de qualsevol monument que s'hagi conservat fins als nostres dies.

Els monuments per excel.lència que ens trobem quan intentem endinsar-nos a l'època medieval, són els castells. Tot el territori espanyol n'està ple d'aquestes fortificacions associades a reis i nobles, però també a ordres militars que van proliferar en el temps de les croades.

No coneixia cap llibre de Luis Zueco fins que m'he topat amb la seva novel.la El escalón 33. Val a dir que he gaudit de la seva lectura com ara feia temps que no gaudia.

El escalón 33 comença amb un full manuscrit que una restauradora de la Biblioteca Nacional troba dins d'un llibre antic que ha comprat per internet. En ell figuren les descripcions de sis castells i set estranys simbols que desperten la curiositat de la noia, qui comparteix la seva troballa amb un company de feina que l'acaba ficant en un gran envolic. A partir d'aqui començarà un viatge atrafegat a través d'una ruta de castells per bona part d'Espanya en el que involucrarà a un historiador i locutor de ràdio.

Al temps que gaudim de l'aventura que viuen els protagonistes, també descobrim detalls i anècdotes de cadascun dels emblemàtics castells i de les ordres militars que els van aixecar. A mesura que avancem en la lectura de la novel.la, anem entenem millor com era i com pensava la gent d'aquell període històric i ens topem amb les mateixes debilitats humanes que patim actualment. Aquesta por a ser atacats per aquells que combreguen amb creences diferents de les nostres i aquesta dèria aconseguir la immortalitat.

L'Edat Mitjana es considerada per a molt com un temps fosc i terriblement cruel, una espècie d'hivern de la humanitat on els fanàtics del cristianisme van fer tot el possible per atemorir als més febles amenaçant-los amb les fogueres de la Inquisició o els dimonis de l'infern. Però és molt possible que s'equivoquin en estar titllant de fosc un període que, en realitat, només ens és poc conegut. La naturalesa humana tendeix a desconfiar del que no coneix, però això no prova que hagi de ser necessàriament negatiu. A l'Edat Mitjana van sorgir els gremis d'artesans que van fer possible l'art romànic i el gòtic, amb impressionants castells, esglésies i catedrals arreu del territori que encara ens deixen amb la boca oberta quan les visitem. El treball d'aquells mestres d'obres, d'aquells ferrers, d'aquells picapedrers o d'aquells vidrers els han acabat fent immortals. Tots aquests coneixements van ser el bressol del que vindria després: el Renaixement.

Si una cosa té de bona la història és que ens dota de perspectiva. Només podem entendre el que ens passa quan deixem passar una mica de temps per pair-ho. Llavors és quan som capaços de veure el que sempre hem tingut al davant i no haviem vist. Potser perquè per veure, primer hem de reconèixer el que estem veient. Si només mirem, possiblement mai veurem res més que el que ja coneixíem.

El escalón 33 és un d'aquells llibres que, quan els acabes, tens la sensació de que s'ha obert una porta a la teva ment per la que podràs accedir a realitats que ni sospitaves que podien existir, però per a les ja et sents una mica preparat.

Estrella Pisa