Creant Llibertat

  Tenim el mal costum de jutjar als altres per les aparences. La roba que vestim, la forma com ens pentinem, el taramnà que adoptem en el nostre dia a dia o la manera com ens enfrontem als nostres problemes són determinants per a que les persones amb les que interactuem habitualment es vagin formant una idea aproximada de com som, però sovint ens trobem amb la sorpresa de que aquesta imatge que projectem de nosaltres mateixos no s'acosta en absolut al que som per dins. Diuen, amb molt d'encert, que cada persona és un món i que no hi ha res més diferent que dues persones que semblen iguals. Per molt que creiem conèixer a algú, sempre hi haurà detalls d'aquesta persona que se'ns escaparan. De vegades sol passar que les mateixes coses, experimentades per dues persones diferents, es viuran de formes completament oposades. Perquè, en la manera d'afrontar les situacions que ens va presentant la vida, cadascú intentarà estratègies que hagi anat aprenent de les experièncie

  A la pregunta de Què t'emportaries a una illa deserta? sempre he tingut molt clara la resposta; m'enduria llibres. Abans de descobrir el llibre electrònic temia que, en cas d'haver-me de mudar de casa, ho tindria molt difícil per a endur-me tots els meus llibres, però des de que compto amb aquest fantàstic dispositiu, les coses se m'han anat posant molt més fàcils i ja no he de còrrer el risc de que els llibres acabin envaïnt tot el meu espai. Tot i que continuo conservant tots els que ja atresorava en paper. Per a mi un llibre és quelcom sagrat. No puc entendre com hi ha persones que el puguin destruir o llençar-los a les escombreries. Contenen tot allò que som, tot el que hem estat i tot el que podem arribar a ser. Des del món antic, els llibres sempre han estat un codiciat obejecte de desig, tot i que només des de fa unes poques dècades són a l'abast de qualsevol butxaca. El mercader de llibres, la novel.la que ha omplert els meus moments de tranquil.litat

El mar té una màgia especial que atreu a tota mena de persones que no dubten a viatjar fins a alguna de les seves costes cada cop que el seu temps i la seva economia els hi ho permeten. És per això que els que tenim la fortuna de viure o haver viscut uns anys davant del mar ens hauríem de considerar uns privilegiats. En aquest mateix mar que acull a tanta gent als estius i en aquestes platges que s'omplenen de vida quan comença a escalfar el sol, en un altre temps es van lliurar tremendes batalles navals que van decidir el decurs de la nostra història. Recordo quan, sent una nena, guaitava encuriosida a través dels vidres de les portes del balcó un mar d'hivern embravit trencant-se amb fúria contra les roques de la platgeta de pedra on acostumàven a jugar en dies tranquils. Al fons, engantxat a la línia de l'horitzó, gairebé sempre hi havia un petrolier aturat que esperava pacient que remitís el temporal per a poder continuar la seva travesia. Viviem a prop del far de Rose