Llibres que obren ments

 

A la pregunta de Què t'emportaries a una illa deserta? sempre he tingut molt clara la resposta; m'enduria llibres. Abans de descobrir el llibre electrònic temia que, en cas d'haver-me de mudar de casa, ho tindria molt difícil per a endur-me tots els meus llibres, però des de que compto amb aquest fantàstic dispositiu, les coses se m'han anat posant molt més fàcils i ja no he de còrrer el risc de que els llibres acabin envaïnt tot el meu espai. Tot i que continuo conservant tots els que ja atresorava en paper.

Per a mi un llibre és quelcom sagrat. No puc entendre com hi ha persones que el puguin destruir o llençar-los a les escombreries. Contenen tot allò que som, tot el que hem estat i tot el que podem arribar a ser.

Des del món antic, els llibres sempre han estat un codiciat obejecte de desig, tot i que només des de fa unes poques dècades són a l'abast de qualsevol butxaca.

El mercader de llibres, la novel.la que ha omplert els meus moments de tranquil.litat durant les dues darreres setmanes, és un impecable homenatge als llibres i un viatge a través del temps que ens porta a diferents escenaris que van sorgir al Renaixement, movivats per tres grans esdeveniments: El descobriment d'Amèrica, la invenció de la impremta i l'esclat de l'Humanisme.

Passat el llarg i llastimós temps de l'Edat Mitjana, el món va semblar ressorgir de la foscor, posant el focus en l'ésser humà i tornant a la cultura clàssica. Les impremtes floreixien per diferents ciutats europees com Amberes o Sevilla, i es publicaven textes de l'antiguetat que, fins a aquell moment, només havien estat a l'abast d'escollits erudits, com el cas de les obres d'Homer o de Sèneca.

Tot el saber acumulat durant segles s'obria pas entre tota la gent que sentia la curiositat per descobrir-lo i es difonia amb una facilitat insospitada, doncs gràcies a les impremtes es podien fer infinitat de còpies d'una mateixa obra en un temps limitat. Però, als ulls dels que sempre havien tingut el poder, aquesta maquinària amagava un perill que calia controlar de prop: no tot el que es publicava podia ser recomanable pel poble. Potser per allò de que una persona que llegeix es qüestiona coses i aprén a pensar per ella mateixa. Pensar sempre ha estat una conducta de risc als ulls dels qui governen.

A Espanya, al segle XVI, regnava en Carles I, fill de Joana la boja i nét dels Reis Catòlics. Havia estat coronat també rei d'Alemanya amb el nom de Carles V i, més tard, seria proclamat emperador d'aquell imperi que heretaria el seu fill, Felip II, vanagloriant-se de que "a l'imperi espanyol mai no es posava el sol, de tant extens que era".

Des del descobriment d'Amèrica per en Cristòbal Colón, al 1492, havien estat moltes les expedicions envers l'anomenat Nou Món. Espanyols i portuguesos es disputaven la propietat d'unes terres que estaven habitades i que uns i altres van saquejar a cor que vols. Vaixells plens d'or, plata i altres meravelles arribaven al port de Sevilla, cada cop amb més freqüència procedents d'Amèrica, però també arribaven altres vaixells procedents d'Àfrica carregats d'esclaus que no dubtaven a embarcar cap a Amèrica per fer-los servir de mà d'obra gratuïta en els seus negocis. D'altra banda, malgrat haver quedat enrera l'Edat Mitjana, algunes de les seves pitjors figures continuaven molt presents a la vida de la gent, com és el cas de la Santa Inquisició, que a la novel.la persegueix amb una especial brutalitat a aquells que impremeixen, compren o venen determinats llibres.

Sempre han hagut llibres maleïts pel seu contingut. Així, no es podia parlar d'amor entre homes i dones, ni difondre idees que poguessin fer trontollar les tesis de l'església oficial. Qui ho fés podia ser sotmés a cruentes tortures i condemnat a una mort esgarrifosa.

És el que tenen els llibres: que poden obrir les ments d'aquells que els llegeixen. Una ment oberta sempre és el pitjor malson per aquells que dins del cap passegen una ment tancada i barrada.

La novel.la de Luis Zueco és un retrat molt fidedigne d'una època on Sevilla va ser la capital del vell continent. Una Sevilla on trepitjaven els mateixos carrers importants senyors com l'Hernan Colón, creador de la biblioteca més important de l'època, i els pitjors delincuents i assassins.

Una novel.la d'aventures on el seu protagonista aconsegueix obrir-se pas entre un munt de perills i decepcions. Enmarcada en un moment i uns fets històrics, la narració flueix i va introduïnt a les seves trames personatges que van existir realment, com Magallanes, El Cano, Américo Vespucio, Guttemberg, Erasmo de Rotterdam, Lutero, Vasco Núñez de Balboa, Hernán Cortés, Cristòbal Colón o el seu fill Hernán, qui cobra gran protagonisme.

Luis Zueco aconsegueix fer un gran homenatge als llibres i aquells que no van dubtar a arriscar la pròpia vida per fer possible que viatgessin fins als nostres dies, esquivant la incomprensió, la intolerància, les flames i la por.

Estrella Pisa