Creant Llibertat

  Sovint ens agrada creure que som amos de les nostres decisions i, per tant, del nostre destí. Pensem que ningú ens pot dir el que hem de fer, ni imposar-nos les seves pròpies idees ni la seva pròpia fe. Però, podem estar segurs d'aquesta il.lusió de llibertat? Fins no fa tant de temps, molta gent encara es movia per presentiments i temia les supersticions. La saviesa popular en va plena de dites carregades d'aquests mals auguris. Molts hem crescut evitant passar per sota d'una escala, tement als gats negres o no fent plans pels dimarts tretze. I, encara que, a mesura que anéssim creixent, aprenguessim a riure'ns d'aquestes manies sense cap ni peus, el cas és que aquells que ens les van encomanar, possiblement, les continuaran mantenint tota la seva vida. Ens agradi reconèixer-ho o no, els pilars que ens aguanten drets són els aprenentatges que vam consolidar quan èrem nens. Si avui som com som i no pas d'una altra manera, és per tot el que hem viscut abans.

  El año que cumplí los treinta viví dos momentos que, sin yo saberlo entonces, acabarían marcando un antes y un después en mi vida. El primero me permitió terminar mi primera novela, después de años batallando con sus personajes. No la publiqué entonces, ni creo que llegue a publicarla nunca, porque su cometido no era que viese la luz, sino que a través de ella yo pudiese desprenderme de todas las piedras que seguía cargando en mi mochila. Terminarla fue como una liberación que me permitió empezar a explorar otras historias, cerrando etapas y reinterpretando lo vivido hasta entonces. El segundo acontecimiento destacable de aquel año fue descubrir internet. Al principio lo hice con la desconfianza que nos inspira todo lo nuevo, pero a medida que fui superando mis propias resistencias, fui abriéndome a un mundo que me obligaba a replantearme todo lo que había vivido hasta entonces. Para una persona que amaba escribir largas cartas, poder hacerlo en formato e-mail recibiendo respuestas

  Quan tenia onze anys vaig connectar per primera vegada amb el passat i ho vaig fer a través de l'assignatura d'història que formava part del pla d'estudis del curs que acabaven d'encetar. Eren els anys de l'antiga EGB, que es dividia en dues etapes ben diferenciades. Entrar a la segona etapa era assumir que començaves a fer-te gran, que havies de ser més responsable i obrir la ment a l'estudi de qüestions més serioses. Com no podia ser de cap altra forma, ens vam endinsar en la història començant pel principi, per quan els nostres avantpassats encara eren nòmades que, més que viure, el que feien era sobreviure enfrontant-se cada dia a d'altres espècies animals que caçaven per tal d'alimentar-se i alimentar les seves famílies. Moltes d'aquestes lluites amb les seves preses eren cos a cos i no sempre sortien victoriosos. A mida que van anar aprenent de les pròpies errades i de les dels seus companys caiguts, van anar perfeccionant les seves tècniqu