El primer heroi

 

Quan tenia onze anys vaig connectar per primera vegada amb el passat i ho vaig fer a través de l'assignatura d'història que formava part del pla d'estudis del curs que acabaven d'encetar. Eren els anys de l'antiga EGB, que es dividia en dues etapes ben diferenciades. Entrar a la segona etapa era assumir que començaves a fer-te gran, que havies de ser més responsable i obrir la ment a l'estudi de qüestions més serioses.

Com no podia ser de cap altra forma, ens vam endinsar en la història començant pel principi, per quan els nostres avantpassats encara eren nòmades que, més que viure, el que feien era sobreviure enfrontant-se cada dia a d'altres espècies animals que caçaven per tal d'alimentar-se i alimentar les seves famílies. Moltes d'aquestes lluites amb les seves preses eren cos a cos i no sempre sortien victoriosos.

A mida que van anar aprenent de les pròpies errades i de les dels seus companys caiguts, van anar perfeccionant les seves tècniques i ideant estratègies per intentar domesticar aquelles bèsties, plantar llavors que els procuressin nous fruits cada temporada i assentar-se en coves fixes on poder establir-se de forma permanent i no haver de córrer tants riscos.

A la novel.la El primer heroi, Martí Gironell relata les aventures i desventures d'aquells primers homes que van esdevenir sedentaris, establint-se a petits nuclis de població a prop de rius, llacs o del mar, on poguessin tenir fàcil accés a l'aigua dolça i a la pesca.

En aquell primer contacte amb l'assignatura d'història, dos dels professors que teníem ens van portar un dia d'excursió. Vam començar visitant la ciutat greco-romana d'Empúries, després ens vam endinsar pels carrers empedrats de la ciutat íbera d'Ullastret i vam culminar la sortida visitant les coves prehistòriques de Serinyà, molt a prop del llac de Banyoles.

La trama d'El primer heroi està ambientada a Serinyà, d'on aquest primer heroi parteix un dia determinat a trobar el remei que li serveixi a la seva comunitat per lluitar contra una malaltia que està matant a molts dels seus membres.

Durant la seva odissea, obrint-se pas entre muntanyes, zones volcàniques i aigües braves mar endins, coneixerà altres pobles i correrà molts perills. De cada lloc visitat en treurà algun aprenentatge que li anirà obrint la ment i el farà més flexible. Serà testimoni de moltes injustícies i es qüestionarà moltes vegades si el seu perible té algun sentit.

Mentre ell es debat en les seves pròpies contradiccions, la seva dona lliurarà una batalla paral.lela, reivindicant els drets de les dones a participar més activament en la vida de la comunitat a la que pertany. Es nega a limitar-se a callar i obeir, resignant-se a servir als homes de per vida. Es una dona valenta i decidida, prou forta com per protegir els seus de qualsevol amenaça i per mantenir-se ella i el seu fill tota sola, durant l'absència del seu home.

T'has d'equivocar, així n'aprendràs. T'has d'arriscar, i això només t'ho dona la possibilitat de viure noves experiències, no fer-ho és conseqüència de la teva inseguretat i això no et deixarà avançar.

Si només repeteixes el que ja saps fer, l'error és mínim, però també l'aprenentatge. I, francament, què en trauràs? Què en traurem tots nosaltres? Res.

Tenir-ho tot controlat et paralitzarà, t'has de moure si vols avançar. Necessitem que avancis per tots nosaltres, Ynatsé.

El primer heroi no és només una novel.la d'aventures ambientada a la prehistòria, és molt més que això. És la manera que ha tingut en Martí Gironell d'acostar-nos a la forma d'entendre la vida d'aquells que ens han precedit. I ho ha fet detallant-nos com era el seu dia a dia, com vestien, què menjaven, com es guarien quan queien malalts, quines eren les seves creences, com pensaven, com s'estimaven i com expresaven les seves inquietuds pintant els seus moments més importants a les pareds de les coves que habitaven.

Ens podem imaginar la història de les civilitzacions antigues gràcies a les fons escrites que ens van deixar, però abans de que l'home dominés l'escriptura, resulta molt difícil tractar de reconstruir el seu dia a dia, perquè només ens podem basar en aquelles evidències que els arqueòlegs i antropòlegs han trobat als diferents jaciments prehistòrics. Però el que sí podem aventurar és que aquells primers homes no eren tan diferents de nosaltres.

Els grans problemes de la humanitat, independentment de l'època històrica, sempre han estat bàsicament els mateixos: la lluita per la supervivència, la cura i educació dels nens, la por a l'adversitat, la necessitat de creure en entitats superiors que ens protegeissin o el respecte pels morts.

Gràcies a la imaginació i l'enginy d'aquells homes de les cavernes, tants segles després, som on som i podem gaudir d'una vida molt més confortable.

A l'aventura d'esdevenir els homos sàpiens del segle XXI, cada petit pas donat pels nostres ancestres ha resultat determinant per dur-nos fins aquí. La unió sempre acaba fent la força i aquesta sempre ens ha impulsat cap al futur.

Estrella Pisa.