Creant Llibertat

  A l’hora d’obrir la nostra ment a altres realitats que no tinguin massa a veure amb les nostres rutines diàries tenim moltes opcions: podem dedicar un temps a caminar, a practicar l’esport que millor ens faci sentir, a quedar amb amics per a fer el toc, a prendre el sol a la platja o a viatjar per conèixer altres parts del món. Però no ens podem oblidar de les possibilitats que ens brinda la cultura: els llibres, la música, el teatre, la dansa, el cinema, la pintura, l’arquitectura o l’àmplia varietat de museus que podem visitar. El fet d’aprendre a llegir fa que la nostra realitat s’expandeixi en totes direccions, podent arribar a esdevenir infinita. Doncs els llibres no s’acaben mai i cadascun ens aporta idees noves, històries que per molt que ens puguin semblar calcades d’altres històries que hem pogut llegir abans, mai s’expliquen de la mateixa manera i aquest fet fa que ens despertin emocions completament noves. Si el contingut d’una història és important, la forma que trien

  La vida s’explica en colors. La llum del dia, el nostre to de pell, les plantes que creixen al nostre voltant, la roba que vestim, els aliments que ingerim, els diferents blaus del cel i del mar que es tornen vermellosos, groguencs o verds, en funció de l’acció dels elements de la natura. Els paisatges que no deixen de transformar-se al ritme del pas de les diferents estacions. La neu blanca deixant pas a l’aigua transparent i aquesta discorrent lleugera buscant els rierols i els rius que li atorgaran el color de les seves lleres. Els camps ocres que es tenyiran d’un verd intens, que després esdevindrà daurat o groc a mida que passin les setmanes. El cicle de la vida és un viatge en cercle que va canviant de colors, igual que les nostres emocions, que tendim a identificar segons el que ens desperten amb unes tonalitats o altres. La passió, per exemple, sempre la idealitzem en vermell intens. Com els cors que ho acaparen tot el dia de Sant Valentí o com les cireres. Lía, la protag

  Hi ha autors que necessiten escriure cint-centes, vuit-centes o fins i tot més de mil pàgines per narrar una història. Aquestes novel.les que acostumen a tirar tant enrere a aquells que no són massa aficionats a la lectura, a mi personalment em fascinen. Recordo el primer llibre d’aquestes característiques que vaig llegir. Tenia divuit anys i era un llibre del que a tothora parlaven els meus companys del grup de teatre al que vaig pertànyer durant bona part del 1986. Es tractava d’El senyor dels anells. Cada nit, abans de dormir, devorava les seves pàgines meravellada amb els seus personatges. Molts anys després em vaig engrescar amb Els pilars de la terra i El món sense fi de Kent Follet i, més endavant, amb les novel.les del mateix autor que van completar la trilogia The Century. Estem parlant d’obres que superen les mil pàgines, però que no se’m van fer pesades en absolut. Els darrers anys, ha estat en Chufo Llorens qui m’ha conquerit amb aquest tipus de novel.les extenses.

  Des de la nostra òptica occidental ens agrada defensar el dret dels nens a ser nens. A sentir-se protegits dins i fora de casa seva, a poder jugar lliurament amb altres nens, a poder anar a l’escola, a tenir uns pares que els estimin i que vetllin pel seu benestar i treballin per garantir-los un futur en condicions. De fet, la celebració del “Dia Internacional del Nen” fou proclamada per primera vegada a Ginebra al 1925 i, des de llavors, es celebra el dia 1 de juny a la majoria de països. El seu origen el trobem en la preocupació sobre la necessitat de protegir als infants que es va començar a generar després de la Primera Guerra Mundial, i entre els seus precursors podem trobar la fundadora de Save the Children, qui en col.laboració amb la Creu Roja, va impulsar la Declaració dels Drets del Nens. Al 1954, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que s’instituís a tots els països un “Dia Universal del Nen”, aprovant-se els drets dels nens al 1959 i celebrant-se la