Entrades

Les filles d'Eva

Imatge
  Quina imatge es correspon més amb la realitat: la que es formen de nosaltres tots aquells que creuen que ens coneixen o la que ens formem nosaltres de nosaltres mateixos? Ens podem passar la vida semblant una cosa i, de portes endins, sentir-nos una altra de ben diferent. Quan intentem encaixar en un món que espera que ens comportem de determinada manera, no és estrany que acabem experimentant certa buidor, perquè les expectatives dels altres no coincideixen en absolut amb les que ens hauríem pogut marcar nosaltres si haguessim estat en condicions de prendre les nostres pròpies decisions, assumint sense por les seves conseqüències. La por ens paralitza més que qualsevol malaltia degenerativa. Por a sentir-nos rebutjats per aquells que més estimem, por a qüestionar-nos les idees i les creences que ens han inculcat des de petits, por a ser castigats i avergonyits, por a caure en desgràcia pels nostres actes erronis o equivocats. Nèixer dona a una família dividida per les idees d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fragilitat versus Coratge

Imatge
  Quan em pregunten quin és el meu autor o la meva autora preferits, mai no sé què respondre, en essència, perquè en tinc molts i a tots els considero igual d'importants. Però també perquè sempre m'he ressistit davant la idea de seguir cegament a una única persona. Imposar-nos una veu única és un exercici d'allò més perillós, perquè ens fa perdre la connexió amb moltes altres versions de la mateixa realitat i ens obliga a esdevenir esclaus de la nostra pròpia ignorància. Per això m'agrada descobrir veus noves, escenaris diferents, cultures que no tenen res a veure amb la meva. I aquests ingredients els trobo a novel.les com La fragilidad del crisantemo, de José Vicente Alfaro. He llegit moltes novel.les ambientades a l'Edat Mitjana i a diferents racons d'Espanya i d'altres paisos europeus, però fins ara, no n'havia llegit cap d'ambienta al Japó i aquesta circumstància, ja per ella mateixa, m'ha fascinat. Conèixer com era l'imperi on ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La noia del llac

Imatge
  Més sovint del que ens agradaria reconèixer, donem per fetes masses coses. Tendim a relacionar massa a la lleugera determinades accions amb suposades reaccions i a rebutjar les evidències que ens passen per davant del nas, senzillament perquè les considerem massa obvies per ajustar-se a la realitat. Potser hem vist masses pel.lícules de terror o estem massa contaminats per la novel.la negra. Però el cas és que, davant d'una desaparició o d'una mort sobtada, sempre anem a buscar explicacions als racons més foscos del raonament humà. La meva àvia sempre deia "pensa malament i l'encertaràs". Aquesta màxima de la saviesa popular, hem de ser honestos i reconèixer que de vegades es compleix. Però, de la mateixa manera que no podem anar per la vida amb el lliri a la mà, confiant en el primer o la primera que ens passa pel davant, tampoc no podem posar-nos una cuirassa i començar a desconfiar de tothom. Tots tenim parts fosques i, de vegades, les deixem lliures per ma...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Els orígens del cristianisme

Imatge
Tots els fets històrics, amb la perspectiva del temps, acaben cobrant noves dimensions que obren la porta a interpretacions ben diferents. Així, tot el que durant tota la nostra existència hem mantingut sota una pàtima de veritat absoluta, pot acabar sent qüestionable quan una nova lectura o un nou descobriment fan trontollar, de sobte, les nostres conviccions. Espanya sempre s'ha considerat un país catòlic i els nostres pares i avis ens han inculcat unes creences que ells no van gosar posar en dubte per por a les represàlies dels mortals o del propi Déu. Durant segles, els homes i dones de l'església cristiana i catòlica van saber com inculcar la por entre els seus veïns per tal de sotmetre'ls als seus dictats, no sempre ètics ni morals. Els eclesiàstics i els governants sempre han anat de la mà a l'hora de treure el major profit de les desgràcies dels altres. Ja ho deia Karl Marx, que la religió era l'opi del poble. Quanta sang no s'haurà arribat a vessar a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Història d'una gota d'aigua

Imatge
  Totes les històries parteixen d'un principi, d'un fet inesperat que ens obliga a desviar-nos del nostre camí de cada dia i a començar un de nou. De vegades es pot tractar de la visita d'algun desconegut o d'una persona estimada que retorna després de molt de temps absent a les nostres vides. En d'altres ocasions, tot pot canviar a partir que arribem a una determinada edat. Als infants se'ls obre un món nou quan comencen a anar a l'escola; a alguns adolescents se'ls pot arribar a enfonsar el món sota els peus quan les hormones els fan dubtar de la seva capacitat per a enfrontar-se a la realitat adulta que els espera; als adults els creixen les responsabilitats en el moment en que s'independitzen de l'entorn familiar o tenen els seus propis fills i els més grans viuen la contradicció d'esperar amb candeletes la jubilació i, a la vegada, tenir por de perdre, de mica en mica, la seva autonomia per començar a dependre dels altres. Però també h...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Viatge a la perifèria de Déu

Imatge
  Durant els darrers dies m'ha atrapat la lectura del nou llibre de Javier Cercas, El loco de Dios en el fin del mundo. Com bé diu ell mateix, ben avançat el llibre, potser no som els lectors els que llegim els llibres, sinó que són els llibres els qui ens acaben llegint a nosaltres. Com el seu autor, em considero atea des de l'adolescència i, cada any que passa, estic més convençuda de la meva incredulitat. Però això no treu que no m'hagi interessat per descobrir el que diferents religions intenten oferir-nos des que el món és món i els humans ens movent sobre la capa de la terra. Sempre m'he preguntat per què les persones que decideixen consagrar la seva vida a Déu, han d'acabar renunciant a tenir la seva pròpia família i una professió que els permeti guanyar-se la vida, al marge de la seva fe i d'intentar fer el bé, ajudant a qui els necessiti. Per què els representants a la terra del fill de Déu, que era un home humil i entregat als més febles, han hagut...
2 comentaris
Més informació

Terra de sang i por

Imatge
  A totes les èpoques històriques, els humans hem pecat dels mateixos mals: l'enveja i l'avarícia. Mai no hem tingut prou amb el que teníem i sempre ens ha mogut la febre d'aconseguir molt més. Si el veí tenia millors terres, millors animals i una dona més bonica que la nostra, no teníem cap mena d'escrúpul a l'hora d'intentar prendre'ls-hi, ni de llevar-li la vida, si tractava de defensar-se. Ha estat així des de temps immemorials i, malauradament, encara ho és.  Ara no ens barallem amb les mans ni a cops de pal o a pedrades com antigament, però ho fem amb altres armes més afilades, com ho són els rumors, les fake news o el desprestigi. Una veu malintencionada pot arribar a fer caure a qualsevol persona, per important que sigui, si l'emissor del missatge compte amb un bon poder de convocatòria i de convicció. Res no és el que sembla, però moltes vegades les aparences passen molt per sobre de la veritat, fent-la empetitir i enmudir per sempre. Al segle ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació