Creant Llibertat

  Los libros son como ventanas que nos permiten distraernos del peso de la realidad a través de los paisajes que nos muestran, permitiéndonos sobrevolarlos de la mano de la imaginación y sentirnos, por unos instantes, unas horas o unos días, otras personas y en otros tiempos. Algunos nos divierten con personajes de lo más extravagantes y desenfadados; otros nos intrigan hasta llevarnos al borde del infarto y otros muchos nos descubren otras formas más amables y certeras de entendernos con la vida. A veces nos topamos con libros escritos por divulgadores de distintas ciencias que se toman la molestia de prescindir de sus tecnicismos para adoptar un lenguaje que los que no dominamos sus materias podamos entender y disfrutar. Pero, en pocas ocasiones, nos topamos con libros que nos llevan mucho más allá de lo que esperábamos de ellos. Consiguen rozarnos el alma con el sedoso e invisible plumaje que recubre cada una de sus páginas y aterciopela sus párrafos. Ese es el caso de Desde ...

  De la mateixa manera que d'un mateix pare i d'una mateixa mare poden nèixer fills completament diferents, la combinació de connexions entre diferents neurones dins d'una mateixa ment poden dur-nos a viure una vida o una altra, potenciant més certes virtuds que certs defectes, polint la nostra millor versió o deixant-nos atrapats en foscos carrers sense sortida. Ningú neix amb un guió prèviament escrit, per molt imperatius que resultin els seus progenitors. Tampoc arribem a la vida amb cap manual d'instruccions. Hem d'anar aprenent a base d'errades i caigudes, de vegades traumàtiques. Amb cada nou ensurt anem perdent la innocència i ens anem habituant a prendre decisions cada cop més arriscades que, sense adonar-nos, ens aniran marcant el camí que nosaltres mateixos haurem d'anar obrint sobre la marxa amb les pròpies mans cada dia de la nostra vida. Moltes vegades ens han intentat fer creure que tot el que ens acaba passant és fruit del nostre destí i que...

  En el llarg camí de nens a adults, potser una de les coses més importants que aprenem és a llegir i a escriure. Una fita que pot semblar molt senzilla, si tenim en compte que al món civilitzat tots els nens han d'estar escolaritzats obligatòriament fins a determinada edat. Però resulta extraordinària si tenim en compte que, vuitanta o cent anys enrera, la majoria de la població del nostre pais era analfabeta. Amb la irrupció de les noves tecnologies, ens trobem amb la paradoxa de que els nens i els joves cada vegada escriuen pitjor, perquè s'ha imposat la tirania dels missatges abreujats amb emoticons. Ens mengem lletres i paraules senceres i ja no parlem d'accents, comes i punts de tota mena. I, a l'hora de llegir, preferim històries de molta acció i poques pàgines o ens deixem embruixar per la comoditat dels audiollibres, perquè així és un altre qui llegeix per a nosaltres i no se'ns cansen els ulls de passar pàrrafs i pàgines. De llibres n'hi ha de molts...

Va haver-hi un temps i uns territoris on encara no existien els reis i els comtes tenien tot el poder, però això no implicava que fossin els més rics. La cort comtal n'era plena de cavallers i dames que provenien de la noblesa i de frares que vetllaven pels pecats que cometien els seus senyors i les seves senyores. Pels carrers de la Barcelona de mitjans del segle XI es barrejaven nobles i rics comerciants en luxosos carruatges, amb esclaus que acudien als mercats per proveïr de queviures les cuines dels seus amos i amb famílies molt humils que subsistien a base de molt d'esforç i molts sacrificis, però mai arribaven més enllà de la seva eterna misèria. Cristians, jueus i musulmans convivien en una enganyosa armonia que podia saltar pels aires a la primera de canvi. L'avarícia d'alguns, les males arts d'uns altres i l'enveja insana de molts altres, feia que la vida de qualsevol pogués penjar d'un fil, per ric que fos i per bé que fés les coses. En aquest...

  Des de temps immemorials, els humans s'han dedicat a classificar-se en pols oposats: rics i pobres o bons i dolents. Amb la conquesta d'Amèrica i el descobriment del continent africà, també es va començar a dividir la realitat entre blancs i negres. Els primers provenien del vell continent europeu i es creien els més civilitzats, els més rics i, en conseqüència, també els més bons. Els segons eren considerats ciutadans de segona classe pel seu color de pell i per poblar les terres que els blancs acabaven de descobrir, unes terres que no trigarien a convertir-se en veritables canteres d'esclaus ni en ser completament expoliades. El continent africà va acabar repartit entre diferents paisos europeus que el van desagnar fins a l'extenuació. Amb la irrupció d'internet i els avanços en noves tecnologies, van sorgir noves necessitats que implicaven l'explotació de mines riques en materials que, fins llavors, no havien estat al punt de mira de ningú. Per extraure de...

  Sovint ens trobem tan immersos en nosaltres mateixos, en tot allò que ens passa i ens deixa de passar, que podem arribar a creure que la resta d'elements que coexisteixen amb nosaltres no són dignes de tenir una història. Al menys, no una història tan interessant i rica com la dels humans. Passegem pels carrers i gaudim de diferents places, entrem a imponents esglésies o catedrals, creuem ponts de pedra o pugem fins a les ruïnes dels molts castells medievals que hi ha arreu del nostre territori, però poques vegades sentim la curiositat per descobrir les seves històries. Ens atrauen més els personatges humans que van viure en aquests carrers, que van travessar el riu per aquest pont en un moment decisiu de les seves vides o van defensar el castell lluitant fins a la mort contra aquells que l'atacaren. Les persones som importants, però les nostres construccions no ho haurien de ser menys, entre d'altres motius, perquè sempre ens sobreviuen. Ens costi reconèixer-ho o no, l...