El Si de Kipling

 

Sovint ens passa que, habituats a creure que ho tenim tot controlat, la vida s’entesta en despentinar-nos i en sorprendre’ns amb detalls que no esperem, però ens poden acabar canviant el sentit de la nostra existència. De vegades aquestes sorpreses tenen forma de persones que ens roben el cor o l’ànima, però altres vegades cobren forma de paisatges naturals, d’objectes especials, d’obres musicals o pictòriques, o d’escrits que ens acaben revolucionant les neurones.

L’any 1986, quan tenia 18 anys i tornava a casa des de Guadalajara amb els companys amb els que feia teatre, ens vam aturar a una àrea de descans de l’autopista, a prop de Saragossa. Amb una altra companya vam estar mirant pòsters a la botiga de souvenirs i, entre ells, va aparèixer un que ens va encantar. Reproduïa el poema If de Rudyard Kipling. Ella no va dubtar a comprar-lo i jo em vaig penedir durant molt de temps de no haver fet el mateix.

Rudyard Kipling era un dels autors favorits del meu pare. Entre els pocs llibres que tenia, dos d’ells contenien les obres escollides de Kipling. Aquesta “coincidència” hauria d’haver estat suficient com per encendre’m les alarmes i comprar el pòster. Però, en aquella època de la meva vida, encara em faltava molt per aprendre i m’enganyava pensant que sempre estaria a temps de fer les coses que deixava de fer i de sentir la vida que em permetia el luxe de deixar de sentir.

Als anys 80 del segle passat no ho teníem tant fàcil com ara per trobar allò que buscàvem. En no poder comptar amb les oportunitats que ens brinda ara internet, per tenir accés als llibres s’havia d’anar a la biblioteca o comprar-los o encarregar-los a les llibreries. I, bé per mandra o per tenir altres coses al cap, després d’aquell viatge, no vaig buscar el poema de Kipling.

Catorze anys després, mentre escrivia la meva segona novel.la, el vaig trobar fent altres cerques per internet. I aquesta vegada ho vaig celebrar com si hagués trobat un tresor, perquè per a mi aquests versos ho són.

 

Si puedes mantener la cabeza

Cuando todos a tu alrededor pierden la suya

Y por ello te culpan.

 

Si puedes confiar en ti

Cuando de ti todos dudan,

Pero admites también sus dudas.

 

Si puedes esperar sin cansarte en la espera;

O siendo engañado, no pagas con mentiras;

O siendo odiado, no das lugar al odio;

Y aún no pareces demasiado bueno, ni demasiado sabio.

 

Si puedes soñar

Y no hacer de los sueños tu maestro;

Si puedes pensar

Y no hacer de las ideas tu objetivo.

 

Si puedes encontrarte con el Triunfo y con el Desastre

Y tratar de la misma manera a los dos farsantes;

Si puedes suportar el oír la verdad que has dicho

Retorcida por bribones que hacen trampas para tontos.

O mirar las cosas en que tu vida has puesto, rotas;

Y agacharte y reconstruirlas con herramientas viejas.

 

Si puedes arrinconar todas tus victorias

Y arriesgarlas en un cara o cruz, y perder,

Y empezar de nuevo desde el principio

Y nunca decir nada de lo que has perdido.

Si puedes forzar tu corazón y nervios y tendones

Para jugar tu torno tiempo después de que se hayan gastado,

Y así resistir cuando no te queda nada

Excepto la Voluntad que les dice: “Resistid”.

 

Si puedes hablar con multitudes y mantener tu virtud,

O pasear entre reyes y no perder el sentido común.

Si los enemigos y los amigos no pueden herirte;

Si todos cuentan contigo, pero ninguno demasiado.

 

Si puedes llenar el minuto inolvidable

Con los sesenta segundos que lo recorren;

Tuya es la Tierra y todo lo que en ella habita,

Y, lo que es más, serás Hombre, hijo mío.

 

 

Rudyard Kipling - 1895

 

Aquest poema, que s’ha entès com un exemple de l’estoicisme victorià, Rudyard Kipling el va escriure pel seu fill, però ens pot fer servei a qualsevol persona de qualsevol època històrica.

Canvien els temps i els escenaris per on ens movem, però els problemes que hem d’enfrontar les persones són els mateixos. Poden presentar-se adquirint formes més modernes, però l’essència de tot plegat és la mateixa. Tota la nostra existència ve determinada per la forma com interactuem amb els altres.

Ara està molt de moda parlar d’habilitats socials, d’assertivitat o de competència mediàtica. Perquè el nostre llenguatge, la nostra forma definir i d’entendre el món evolucionen constantment. Però, en realitat, continuem parlant del mateix sentit comú, de la mateixa humilitat i del mateix saber estar que, fa 136 anys, ja parlava el gran Kipling.

 

Estrella Pisa