El tauler de la reina

 

La figura femenina ha estat qüestionada i arraconada a totes les èpoques històriques. Els homes sempre han fet imperar la seva testosterona per creure's els amos i senyors de tot i en aquest tot mai no han dubtat en incloure les dones.

Abans de que la cultura judeo-cristiana ens alliçonés amb els personatges d'Adan i Eva, relegant la dona a un segon pla, d'altres cultures politeístes havien fet el mateix arreu del món. Fins i tot a l'antiga Grècia, que avui creiem el bressol de la democràcia, es prohibia el vot a les dones, només pel fet de ser dones. Quina democràcia pot ser la que ignora a la meitat de la seva població per una qüestió de gènere i a bona part de l'altra meitat per qüestions d'estatus social?

Si ens fixem en les deeses gregues, que després van ser adoptades pels romans canviant els seus noms, trobarem que totes estan vinculades als rols que se suposava havien de jugar les dones: Cuidar la terra, ser fèrtils, procurar-se els aliments per la seva família, mostrar-se sensuals i receptives cap a la figura masculina, cultivar la saviesa i les arts i ser el puntal fonamental de la llar. Els déus masculins, en canvi, tenen rols que impliquen lideratge, estar per sobre del bé i del mal, abandonar-se als plaers, guerra, adivinació i mort.

Potser de totes les deeses gregues, sigui Atenea la que millor representa la lluita de les dones per trobar un lloc propi al món. Dotada de saviesa i del do de l'estratègia, era filla de Zeus i Metis, de qui es deia que duia oculta al seu interior tota la saviesa del món. Quan Metis quedà embarassada, una profecia va advertir de que naixeria una dona que, més endavant, tindria un fill que li prendria el poder a Zeus. El déu, dominat per la por, es va empassar a Metis, però nou mesos després, va sentir un terrible dolor al cap. Per tractar d'apaivagar-lo, li demanà a Hefest que li obrís el cap amb una destral. En fer-ho, de la ferida emergí una jove completament armada, proferint crits de guerra.

Aquesta atípica forma de néixer li proferí a Atenea qualitats masculines, però el seu caràcter es diferenciava del del seu germà Ares, déu de la guerra, en que ella no s'enfrontava de forma violenta i sense tàctica als seus oponents. El que feia Atenea era ensenyar als homes l'estratègia i les normes de la guerra, organitzant cada batalla a lliurar.

Al llarg de la història hi ha hagut moltes dones que podríem considerar dignes hereves d'Atenea. Una d'elles, sens dubte, va ser la reina Isabel la Catòlica, qui havent perdut primer als seus pares i després al seu germà, es va determinar sent encara una adolescent a lluitar contra tots aquells que volien imposar-li com havia de viure la seva vida. Contra tot pronòstic, va aconseguir coronar-se reina de Castella a la mort del seu germanastre Enric i arrebatant-li el tron a Joana, la filla d'Enric i la seva única hereva.

El tauler de la reina és la darrera novel.la de Luis Zueco. Després de mostrar-nos com va ser l'Edat Mitjana a través de la trilogia d'El Castillo, La Ciudad i El Monasterio i de deixar-nos meravellats amb El Mercader de Libros, torna amb una trama ambientada al segle XV i ens il.lustra sobre com es va orquestrar la pujada al tron d'Isabel la Catòlica. El més sorprenent de tot és que ho fa convidant-nos a jugar una partida d'escacs al llarg de les seves 624 pàgines.

El tauler de la reina narra una història fascinant en la que, al igual que en una partida d'escacs, res no és el que sembla a primera vista. Les intrigues a la cort es multipliquen i, qui pensem que està del nostre costat, al final resulta que només ens està utilitzant i qui sospitem que és un enemic, al final és qui ens permet continuar vius.

Abans de començar la narració de la novel.la, Luis Zueco ens presenta a una dona ucraniana, Anna Muzychuk, que és una gran mestra dels escacs i ha estat triple campiona del món d'aquest joc. Ens explica que aquesta dona es va negar a participar al Mundial que es celebrava a l'Aràbia Saudí al desembre del 2017 pel tracte tan denigrant que profereix aquest país a les dones.

A partir d'aquesta introducció, la novel.la comença a dibuixar-se sobre un tauler d'escacs on cada figura cobra tant de protagonisme que ens acaba il.lustrant sobre la història d'un joc que té més de mil anys, però que mai ha deixat d'evolucionar. Ideat pels perses, va arribar a la Península Ibérica a través dels musulmans, esdevenint una part esencial de la nostra cultura i reconegut com esport pel COI al 1999, tot i que hagi estat rebutjada la seva candidatura pels propers jocs olímpics de París al 2024.

Per tal de que algú arribi al centre del poder, sempre s'han de sacrificar moltes altres persones. Un sol individu, per molta força i voluntat que tingui, no és ningú si no pot comptar amb l'esforç, l'entrega, la confiança i el sacrifici d'altres individus que decideixin ajudar-lo a anar avançant posicions. Donar suport a qui volem que ens representi implica, moltes vegades, haver de renunciar als somnis propis, posant per damunt dels nostres interessos els interessos d'aquesta altra persona. Però en aquesta singular partida, no tothom està disposat a sacrificar els seus peons o els seus cavalls o les seves torres a canvi de res. Sempre n'hi ha qui s'amaga cartes sota la màniga per tal d'utilitzar-les quan els que estan a punt d'aconseguir el poder precisen del seu darrer sacrifici per coronar-se. És llavors quan es posen les cartes sobre la taula i s'han d'establir els pactes que satisfacin a les parts implicades.

La política sempre ha estat així: com un joc d'escacs on no podem donar res per fet fins que s'acaba la partida. De vegades pot passar que, qui es creu guanyador des del principi, acabi derrotat de la manera que menys s'ho espera. I d'altres, en canvi, un trist peó ens pot sorprendre esdevenint una reina que posi contra les cordes a qualsevol rei.

El tauler de la reina ens ofereix una lectura sorprenent i molt instructiva, no només sobre aquell període de la història d'Espanya, sinó també sobre el propi joc.

Un dels personatges de la trama resulta ser Jorge Manrique, qui resulta ser una figura clau en l'empoderament de la reina Isabel. Però, sens dubte, els personatges més destacats continuen sent els llibres, les antigues biblioteques a les que només tenen accés uns pocs erudits i en les que aconsegueix entrar el cronista Ruy Muniesa, qui comparteix protagonisme en aquesta història amb l'enigmàtica Gadea, una noia que esdevé el millor jugador d'escacs del regne. Les aventures que viuen els dos plegats dirigeixen els nostres moviments pel tauler, descobrint-nos totes les intrigues que viuen les diferents peces entre elles.

Magnífica novel.la, d'aquelles que ens deixen ganes de tornar a endinsar-nos en les seves pàgines per tal de continuar atrapats en la seva lectura.

Estrella Pisa.