Almudena Grandes

L'Almudena va nèixer a Madrid, l'any 1960, en una família de poetes. Des de petita, va voler ser escriptora però la seva mare va intentar treure-li la idea del cap, abogant perquè triés una professió més de noies. Va ser així com va ingressar a la facultat de Geografia i Història. Un cop va enllestir aquesta carrera, es va dedicar un temps a escriure textes per a enciclopèdies, arribant també a fer un paper en una pel.lícula.

El seu primer gran èxit li va arribar al 1989, amb la novel.la Las edades de Lulú amb la que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical.

Aquesta obra la va situar a l'ull de l'huracà perquè, fins llavors, la societat espanyola estava acostumada a que la literatura eròtica fos només cosa d'homes. Les dones, tot i viure en Democràcia, no parlaven tan obertament del sexe, al menys, públicament.

La novel.la va ser portada al cinema pel director Bigas Luna i la pròpia Almudena es va encarregar d'adaptar-ne el guio, sent els dos nominats al Goya al millor guio adaptat a l'edició de 1991.

Gràcies a aquest èxit, l'Almudena va poder viure, finalment, la vida que sempre havia volgut viure, dedicant-se a temps complet a la seva passió d'escriure.

L'Almudena es va anar convertint en una veu de referència per a moltes dones. No només creava personatges femenins d'una força i una personalitat extraordiàries, sinó que també es feia present a alguns diaris de tirada nacional, amb columnes que no deixaven indiferent a ningú. Era tan admirada pels seus lectors, com criticada per aquells que no suportaven els seus posicionaments polítics, sempre a l'esquerra, defensant als més febles, reobrint ferides que molts haurien volgut que continuessin sagnant per dins.

Amb els seus Episodis d'una guerra interminable, va concloure una etapa que havia obert amb la novel.la El corazón helado. Els seus personatges donen veu a totes les persones que van a haver de callar durant tants anys per no comprometre la seva pròpia vida i la dels seus. Potser per això les seves lletres sempre han molestat tant a aquells que troben a faltar la tirania d'un temps que, afortunadament, ja ha quedat enrera, perquè preferirien no haver d'escoltar aquestes veus incòmodes.

L'Almudena es va poder dedicar a allò que volia i ho va fer al costat d'un home que també es dedicava al mateix, tot i que el fort d'ell era la poesia. Però, malauradament, va morir massa jove, amb només seixanta-un anys, víctima d'un càncer que li va impedir concloure la darrera entrega dels seus Episodis d'una guerra interminable, Mariano en el Bidasoa, i una altra novel.la, Todo va a mejorar, que va acabar per ella el seu marit, Luis García Montero.

L'Almudena ens ha deixat un llegat impressionant, en resultar una escriptora molt prolífica i una veu imprescindible si el que volem és entendre la història del nostre país com mai ningú no es va atrevir a explicàr-nos-la quan anàvem a l'escola.

Novel.les:

Las edades de Lulú- 1989

Te llamaré Viernes- 1991

Malena es un nombre de tango- 1994ç

Atlas de geografía humana- 1998

Los aires difíciles- 2002

Castillos de cartón- 2004

El corazón helado- 2007

Los besos en el pan- 2015

Todo va a mejorar- Novel.la pòstuma- 2022

Episodis d'una guerra interminable:

Inés y la alegría- 2010

El lector de Julio Verne- 2012

Las tres bodas de Manolita- 2014

Los pacientes del doctor García- 2017

La madre de Frankenstein- 2020

Mariano en el Bidasoa- inacabada

Llibres de relats:

Modelos de mujer- 1996

Estaciones de paso- 2005

Llibres d'articles:

Mercado de Barceló – 2003

La herida perpetua- 2019

Escalera interior- 2025

Col.laboracions:

La buena hija en Madres e hijas, de Laura Freixas.

Especies en protección, cuento en Érase una vez la paz.

Literatura infantil:

¡Adiós Martínez!- 2014

Adaptacions cinematogràfiques:

Las edades de Lulú, de Bigas Luna- 1990

Malena es un nombre de tango, de Gerardo Herrero- 1995

Aunque tú no lo sepas, de Juan Vicente Córdoba- 2000- Adaptació del relat El vocabulario de los balcones, inclós al seu llibre Modelos de mujer.

Geografía del deseo- adaptació d'Atlas de geografía humana- minisèrie xilena de Boris Quercia- 2004

Los aires difíciles, de Gerardo Herrero- 2006

Atlas de geografía humana, de Azucena Rodríguez- 2007

Castillos de cartón, de Salvador García Ruiz- 2009

Adaptacions televisives:

Los pacientes del doctor García, de TVE- 2023

Documental biogràfic:

Almudena- 2025

Premis:

La Sonrisa Vertical per Las edades de Lulú- 1989

Rosone d'Oro de literatura- 1997- Itàlia.

A la Coherencia 2002- Asamblea Local de Izquierda Unida de Guardo (Palencia).

Julián Besteiro de las Artes y las Letras 2002 pel conjunt de la seva obra.

Cálamo, al millor llibre de l'any 2002 per Los aires difíciles.

Crisol, 2003, per Los aires difíciles.

Fundació José Manuel Lara 2008, per El corazón helado.

Gremio de Libreros de Madrid 2008, per El corazón helado.

Crítica de Madrid 2011, per Inés y la alegría.

Iberoamericano de Novela Elena Poniatowska 2011, per Inés y la alegría.

Sor Juana Inés de la Cruz, 2011, per Inés y la alegría.

Internacional de Abogados de Atocha, 2017.

Liber 2018 al autor hispanoamericano más destacado, otorgado por la Federación del Gremio de Editores.

Nacional de Narrativa 2018- Ministerio de Cultura- per Los pacientes del doctor García.

Periodismo Internacional 2020 del Club Internacional de Prensa, per la seva repercussió en la defensa dels valors humans, la seva obra literària i la seva presència als mitjans.

Lola González al Compromiso y memoria 2020.

Jean Monnet de Literatura Europea 2020 per Los pacientes del doctor García.

Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, a títol pòstum.

Premio Extraordinario 2021 en reconeixement al seu treball per la recuperació de la memòria democràtica, atorgat per l'Asociación Pro Derechos Humanos de España- APDHE.

Llegint les obres de l'Almudena he sentit com se'm despertaven moltes de les millors i pitjors emocions. És el que tenen les guerres i les dictadures, que poden arribar a treure el millor i el pitjor de les persones. 

Quan el teu pare, havent perdut la guerra, es fa guàrdia civil, per mantenir la família d'una forma humil, però digna, i el seu major neguit és la preocupació perquè no donaràs la talla en alçada per arribar a ser-ho tu també, com li passa al personatge d'en Nino a El lector de Julio Verne...

Quan t'has de casar sense conèixer de res a un pobre noi que és tancat a la presó per així poder col.laborar amb la resistència i, al final, t'enamores i segueixes aquest home fins a una barraca de Cuelgamuros on ell és destinat a les obres del Valle de los caídos com a treballador penat, com li passa a la Manolita...

Quan la teva pròpia família et gira l'esquena i et manté presonera a casa seva perquè defenses unes idees contràries a les seves i has de fugir i travessar una frontera, com fa la Inés, sense perdre mai la seva alegria de viure...

Quan et prohibeixen exercir la medicina per haver lluitat del costat de la República i et veus abocat a la clandestinitat, com li passa al Doctor Garcia...

Quan empatitzes amb qualsevol d'aquestes situacions i amb moltes altres que ens planteja l'Almudena, no pots deixar de sentir el que han experimentat aquests personatges i tants d'altres. Perquè no som de pedra i l'Almudena sabia com fer-nos reaccionar.

Una dona com poques, que continua i continuarà donant molt a parlar.

Estrella Pisa.