Mosaics de colors i parfums exòtics
Quan parlem de llibertat, de
vegades pensem en la possibilitat de marxar lluny, fugint d’allò que considerem
la nostra rutina diària, amb el propòsit de començar de zero a un lloc
diferent, envoltats de persones que encara que no coneixem i portant una vida
molt més còmoda, fent la feina que de debò ens faci sentir realitzats, sense
preocupacions, sense haver de patir pels diners, ni per la hipoteca, ni per la
família. Però, com que aquesta concepció de la llibertat està condicionada per tantes
variables que no depenen directament de nosaltres ni de la nostra capacitat
per conquerir aquesta independència financera, sempre anirà lligada a un altre
concepte: el de la utopia.
La llibertat real, la que tots
tenim a l’abast, no té res a veure amb tenir més o menys diners, ni amb viatjar
més o viatjar menys, ni amb el fet de ser més freelancers o més dependents a la
feina que desenvolupem cada dia per tal de poder-nos mantenir.
Aquesta llibertat té més a veure
amb moments, amb sensacions, amb conviccions, amb la manera com ens parlem a
nosaltres mateixos. Dedicar uns minuts a pensar cada dia és una manera molt
asequible d’exercir la llibertat individual. Agafar el costum de qüestionar-nos
allò que sempre hem donat per vàlid sense pensar-hi massa. Atrevir-nos a
canviar la ruta diària de les nostres rutines. Prendre’ns un descans, ni que
sigui de pocs minuts, contemplant un paisatge, una flor, el somriure d’un nadó
innocent o la rialla d’una dona gran quan, asseguda a un banc d’un parc, la
seva amiga li fa una confidència íntima.
La quotidianeitat no ha d’estar
renyida amb el goig de la vida. Moltes de les millors coses que continuem
recordant quan ens fem grans són precisament anècdotes de moments
intrascendents, però viscuts amb tanta emoció, que acaben deixant molta
empremta i ens continuen emocionant molts anys més tard.
Allà on es troben els oceans és
un llibre de relats que la Bhargavi C. Mandava va publicar l’any 1998. Nascuda
a l’India i afincada a Los Angeles, la Bhargavi va ser tota una revel.lació.
Cada història és com una petita
peça que va encaixant en un mosaic multicolor, on van quedant impregnades les
aromes, les sensacions, la xafogor, la fusta de sàndal, la fúria dels monsons,
els saris de les dones, la llum dels dies, la màgia de les nits.
Allà on es troben els oceans és
un recull de les mirades de l’India que, des d’Occident, no som capaços de
veure ni d’entendre. Les relacions entre homes i dones, la convivència entre la
misèria i l’esperança, el respecte per la família i per les tradicions
ancestrals.
Els seus personatges no ens deixen indiferents.
Des de la captaire, al camioner, la ballerina de cabaret o la noia que és
atacada amb àcid a la cara dos dies abans del seu casament. Són retrats que
semblen d’altres temps, però que es corresponen amb el que passava a finals del
segle passat i molt probablement continua passant actualment a l’Indía rural
del sud.
La
segona vegada que va veure aquella dona jove va ser a la riba del Chaliyar. Es deia
Padma, que volia dir Lotus, la flor rosa i fragant que brota pura i neta de les
aigües més tèrboles. Per als hindús i els budistes seignificava no haver estat
tocat per pecat ni vici del món material. La puresa del lotus simbolitzava la
llum de la intel.ligència.
-
A l’Odissea, Homer ja en va parlar, dels
lotòfags – li va explicar ell -, una tribu del nord de l’Àfrica que es menjava
el fruit del lotus. Els feia indolents… inactius i ganduls.
No
sabia si l’entenia, però ella li va somriure. Enraonaven una barreja d’hindi,
anglès, telugu i malaialam. Va saber que tenia dinou anys i que els sis darrers
els havia passat garbellant or. Mai no va acabar l’escola.
- La feina de la família- va afegir.
Era la petita de cinc germans, tres nois i dues
noies. Els pares havien mort tots dos de causa natural. Quan el seu germà
hagués estalviat prou per al dot, la casarien.
- Quant?
- Tres mil rupies.
- És ben estrany que l’home hagi de rebre diners
per casar-se amb una dona- va exclamar ell- , i si és bonica encara més.
Ella
va somriure i, tímida, va decantar el cap.
Fragment
del relat “L’Artista” del llibre “Allà on es troben els oceans” de Bhargavi C.
Mandava. 1998- Edicions de la Magrana.
Trencar prejudicis, adoptar
altres formes de captar l’essència de la vida i aprendre a oblidar el que no té
sentit ni remei, també són formes Intel.ligents d’alliberar-nos i de sentir-nos
més lleugers a l’hora de recórrer el nostre camí.
Gràcies a la lectura d’obres com
aquesta, podem extendre ponts d’enteniment entre Orient i Occident i trobar
punts de trobada entre les persones, igual que es troben els oceans.
Estrella Pisa
Hola,
ResponEliminaCrec que de menester entendre que no tot és una rutina, ni tan sols tot és diners. M'agraden les petites coses. Fins fa gairebé poc pendre algo a UN banc O llegir a la vora del mar O aprop, donar un passeig només per gaudir era la meva millor arma. Sovint , ho retorno, i ajuda a prendre's la vida d'un altre manera; O el dia, que de vegades volem fer tantes coses i volem aconseguir tant , estar al dia econòmicament ... Etc que en perdrem les maravelles de la vida. S'ha de fer sovint.
M'ha fet il·lusió la reseña. Quasi vaig a pas de tortuga amb el llibre amb el que estic. Però el disfruto més .
Abraçades!!
Moltes gràcies Keren.
EliminaA les coses petites hi ha l'essència de la vida. Ahir a la tarda, sense anar més lluny, quan anava cap a la feina, estava a punt de travessar l'avinguda on es troba l'oficina on treballo quan em va sorprendre la volada d'uns lloros grisos i verds per sobre dels cotxes que passaven. Van ser la nota de color de la tarda.
De vegades anem tan capficats amb les nostres preocupacions o amb les pantalles dels nostres mòbils, que no hi veiem la vida que es passeja davant nostre. Si no la veiem, podem arribar a creure que no existeix. Però afortunadament ens equivoquem. Hi ha natura al voltant i per sobre de l'asfalt. I també molta màgia si aprenem a estar més atents, com quan èrem nens i només ens deixavem governar pels nostres sentiments i per la nostra imaginació.
Una forta abraçada.