Mosaics de colors i parfums exòtics

Quan parlem de llibertat, de vegades pensem en la possibilitat de marxar lluny, fugint d’allò que considerem la nostra rutina diària, amb el propòsit de començar de zero a un lloc diferent, envoltats de persones que encara que no coneixem i portant una vida molt més còmoda, fent la feina que de debò ens faci sentir realitzats, sense preocupacions, sense haver de patir pels diners, ni per la hipoteca, ni per la família. Però, com que aquesta concepció de la llibertat està condicionada per tantes variables que no depenen directament de nosaltres ni de la nostra capacitat per conquerir aquesta independència financera, sempre anirà lligada a un altre concepte: el de la utopia.

La llibertat real, la que tots tenim a l’abast, no té res a veure amb tenir més o menys diners, ni amb viatjar més o viatjar menys, ni amb el fet de ser més freelancers o més dependents a la feina que desenvolupem cada dia per tal de poder-nos mantenir.

Aquesta llibertat té més a veure amb moments, amb sensacions, amb conviccions, amb la manera com ens parlem a nosaltres mateixos. Dedicar uns minuts a pensar cada dia és una manera molt asequible d’exercir la llibertat individual. Agafar el costum de qüestionar-nos allò que sempre hem donat per vàlid sense pensar-hi massa. Atrevir-nos a canviar la ruta diària de les nostres rutines. Prendre’ns un descans, ni que sigui de pocs minuts, contemplant un paisatge, una flor, el somriure d’un nadó innocent o la rialla d’una dona gran quan, asseguda a un banc d’un parc, la seva amiga li fa una confidència íntima.

La quotidianeitat no ha d’estar renyida amb el goig de la vida. Moltes de les millors coses que continuem recordant quan ens fem grans són precisament anècdotes de moments intrascendents, però viscuts amb tanta emoció, que acaben deixant molta empremta i ens continuen emocionant molts anys més tard.

Allà on es troben els oceans és un llibre de relats que la Bhargavi C. Mandava va publicar l’any 1998. Nascuda a l’India i afincada a Los Angeles, la Bhargavi va ser tota una revel.lació.

Cada història és com una petita peça que va encaixant en un mosaic multicolor, on van quedant impregnades les aromes, les sensacions, la xafogor, la fusta de sàndal, la fúria dels monsons, els saris de les dones, la llum dels dies, la màgia de les nits.

Allà on es troben els oceans és un recull de les mirades de l’India que, des d’Occident, no som capaços de veure ni d’entendre. Les relacions entre homes i dones, la convivència entre la misèria i l’esperança, el respecte per la família i per les tradicions ancestrals.

Els seus personatges no ens deixen indiferents. Des de la captaire, al camioner, la ballerina de cabaret o la noia que és atacada amb àcid a la cara dos dies abans del seu casament. Són retrats que semblen d’altres temps, però que es corresponen amb el que passava a finals del segle passat i molt probablement continua passant actualment a l’Indía rural del sud.

 

La segona vegada que va veure aquella dona jove va ser a la riba del Chaliyar. Es deia Padma, que volia dir Lotus, la flor rosa i fragant que brota pura i neta de les aigües més tèrboles. Per als hindús i els budistes seignificava no haver estat tocat per pecat ni vici del món material. La puresa del lotus simbolitzava la llum de la intel.ligència.

-   A l’Odissea, Homer ja en va parlar, dels lotòfags – li va explicar ell -, una tribu del nord de l’Àfrica que es menjava el fruit del lotus. Els feia indolents… inactius i ganduls.

No sabia si l’entenia, però ella li va somriure. Enraonaven una barreja d’hindi, anglès, telugu i malaialam. Va saber que tenia dinou anys i que els sis darrers els havia passat garbellant or. Mai no va acabar l’escola.

-   La feina de la família- va afegir.

Era la petita de cinc germans, tres nois i dues noies. Els pares havien mort tots dos de causa natural. Quan el seu germà hagués estalviat prou per al dot, la casarien.

 -   Quant?

 -   Tres mil rupies.

-    És ben estrany que l’home hagi de rebre diners per casar-se amb una dona- va exclamar ell- , i si és bonica encara més.

 Ella va somriure i, tímida, va decantar el cap. 

Fragment del relat “L’Artista” del llibre “Allà on es troben els oceans” de Bhargavi C. Mandava. 1998- Edicions de la Magrana.

Trencar prejudicis, adoptar altres formes de captar l’essència de la vida i aprendre a oblidar el que no té sentit ni remei, també són formes Intel.ligents d’alliberar-nos i de sentir-nos més lleugers a l’hora de recórrer el nostre camí.

Gràcies a la lectura d’obres com aquesta, podem extendre ponts d’enteniment entre Orient i Occident i trobar punts de trobada entre les persones, igual que es troben els oceans.

Estrella Pisa