L'arquitecte de l'univers

 

La història és la que és, però aquells que s'encarreguen d'explicar-la acostumen a tenir una visió molt selectiva dels fets, optant per engrandir les gestes d'alguns dels seus personatges i deixant a l'ombra els treballs dels altres.

La realitat és una, però les seves versions acaben sent infinites, depenent de qui les acaba explicant i de quins són els seus interessos.

Les grans ciutats que han esdevingut històriques per la seva antiguitat guarden grans tresors arquitectònics entre els seus carrers i les seves places. Són l'ingredient principal a l'hora d'atreure turistes i visitants. Tal és el cas de Roma, de Florència o de Milà. Totes elles a Itàlia, on es van concentrar les ments més brillants del Renaixement: Leonardo da Vinci, Miguel Angel i Raphael.

Quan parlem de Renaixement, la nostra ment sempre viatja a Itàlia i admira aquests tres homes per sobre de tots els altres.

Però, què passava a la resta del món? No va haver-hi Renaixement?

Aquests darrers dies he llegit l'Arquitecte de l'univers, de l'escriptora d'origen turc Elif Shafak i he descobert, ben admirada, la figura de Sinan, potser l'arquitecte més prolífic de tota la història, qui va viure 98 anys i va ser contemporani de Miguel Angel.

Aquest bon home, que havia nascut al voltant del 1490, molt probablement a la zona de Capadòcia, a l'actual Turquía, era d'orígen cristià i fou educat com a jenízar, un cos militar d'èlit, participant a diferents campanyes bèliques. L'Imperi Otomà estava en plena expansió i continuament estava en guerra (Belgrad, Alemania, Rhodas, Corfú, Hongria, Moldàvia o Pèrsia). Totes aquestes incursions per Europa i l'Orient, li permeteren a Sinan conèixer l'arquitectura gòtica, romànica, greco-romana, oriental i, per descomptat, bizantina.

Dins l'exèrcit començà a destacar per les seves aptituds matemàtiques, arribant a ser anomenat cap de catapultes. Després va començar a construir fortaleses, ponts, aqüeductes, drassanes, muralles i portes de ciutats a diferents indrets de tot l'imperi otomà.

Sinan ja comptava més de cinquanta anys, quan el sultà Soleiman el Magnífic el nomenà el seu arquitecte principal. Seria a partir d'aquell moment quan començaria la seva carrera com arquitecte, duent a terme les principals construccions d'Istambul: la mesquita de Mihirimah, la del Senzade Mahomet i la impressionant Syleymaniye Cami, coneguda com Mesquita de Solimà.

A Sinan se li atribueix el disseny de 81 mesquites, 50 oratoris, 62 escoles, 19 mausuleus, 32 conjunts palatins, 24 hospitals, 17 edificis de correus, 6 mercats, 33 banys públics, 7 aqüeductes, 8 ponts i 338 edificis més, que no han estat identificats.

La trama de la novel.la El arquitecto del universo comença quan el jove Jahan abandona casa seva fugint del maltracte que li dispensa el seu padrastre, després de la mort de la seva mare, i es cola en un vaixell que es dirigeix a Istambul, on també viatja un elefant blanc que li han regalat al sultà Suleyman. El seu destí s'unirà al de l'elefant, fins al punt que, quan desembarquen a Istambul, en Jahan es farà passar pel seu cuidador. Instal.lat a la casa dels animals, la part del palau on estan destinades les bèsties i els seus cuidadors, començarà una nova vida, aparentment tranquil.la, fins que el sultà li demana que entreni l'elefant per anar tots dos a la guerra. Serà en el camp de batalla on coneixerà Sinan i on el seu destí tornarà a canviar. Sinan construeix un pont per tal que pugui passar tot el gruix de l'exèrcit i, poc després, és nomenat pel sultà el seu arquitecte principal. Llavors Sinan escollirà quatre aprenents, entre els quals estarà Jahan..

El arquitecto del universo narra la vida de l'arquitecte i els seus quatre aprenents, però també la de l'elefant Shota, qui durant tota la novel.la brillarà amb llum pròpia. Les construccions que van dur a terme, els viatges que van compartir, els amors, els desamors, les traicions que van patir, l'inevitable pas del temps i les seves conseqüències.

Amb un estil narratiu que discorre paral.lel a la poesia, Elif Shafak ens transporta a un temps i a una manera d'entendre el món que ens fa sentir la màgia a tocar dels ulls.

Novel.les com aquesta ens ensenyen que ens cal obrir més els ulls i parar més atenció davant tot allò que encara no sabem i hauríem d'atrevir-nos a conèixer.

Florència, Roma, Milà i tantes altres ciutats de la vella Europa són espectaculars per les emprentes que hi varen deixar els genis del Renaixement. Però el món és molt més ample i més llarg i a qualsevol ciutat del món podem trobar altres empremtes en forma d'esglèsies, de cúpules, d'edificis espectaculars, de fonts que conviden a fluir amb l'aigua que deixen anar i de ponts, muralles, castells o monuments de tot tipus que són molt dignes d'admirar.

Estrella Pisa