Creant Llibertat

Va haver-hi un temps i uns territoris on encara no existien els reis i els comtes tenien tot el poder, però això no implicava que fossin els més rics. La cort comtal n'era plena de cavallers i dames que provenien de la noblesa i de frares que vetllaven pels pecats que cometien els seus senyors i les seves senyores. Pels carrers de la Barcelona de mitjans del segle XI es barrejaven nobles i rics comerciants en luxosos carruatges, amb esclaus que acudien als mercats per proveïr de queviures les cuines dels seus amos i amb famílies molt humils que subsistien a base de molt d'esforç i molts sacrificis, però mai arribaven més enllà de la seva eterna misèria. Cristians, jueus i musulmans convivien en una enganyosa armonia que podia saltar pels aires a la primera de canvi. L'avarícia d'alguns, les males arts d'uns altres i l'enveja insana de molts altres, feia que la vida de qualsevol pogués penjar d'un fil, per ric que fos i per bé que fés les coses. En aquest...

  Des de temps immemorials, els humans s'han dedicat a classificar-se en pols oposats: rics i pobres o bons i dolents. Amb la conquesta d'Amèrica i el descobriment del continent africà, també es va començar a dividir la realitat entre blancs i negres. Els primers provenien del vell continent europeu i es creien els més civilitzats, els més rics i, en conseqüència, també els més bons. Els segons eren considerats ciutadans de segona classe pel seu color de pell i per poblar les terres que els blancs acabaven de descobrir, unes terres que no trigarien a convertir-se en veritables canteres d'esclaus ni en ser completament expoliades. El continent africà va acabar repartit entre diferents paisos europeus que el van desagnar fins a l'extenuació. Amb la irrupció d'internet i els avanços en noves tecnologies, van sorgir noves necessitats que implicaven l'explotació de mines riques en materials que, fins llavors, no havien estat al punt de mira de ningú. Per extraure de...

  Sovint ens trobem tan immersos en nosaltres mateixos, en tot allò que ens passa i ens deixa de passar, que podem arribar a creure que la resta d'elements que coexisteixen amb nosaltres no són dignes de tenir una història. Al menys, no una història tan interessant i rica com la dels humans. Passegem pels carrers i gaudim de diferents places, entrem a imponents esglésies o catedrals, creuem ponts de pedra o pugem fins a les ruïnes dels molts castells medievals que hi ha arreu del nostre territori, però poques vegades sentim la curiositat per descobrir les seves històries. Ens atrauen més els personatges humans que van viure en aquests carrers, que van travessar el riu per aquest pont en un moment decisiu de les seves vides o van defensar el castell lluitant fins a la mort contra aquells que l'atacaren. Les persones som importants, però les nostres construccions no ho haurien de ser menys, entre d'altres motius, perquè sempre ens sobreviuen. Ens costi reconèixer-ho o no, l...

  Hi ha molts pares que asseguren, sense cap mena de dubte, que serien capaços de matar per defensar els seus fills. També molts homes i moltes dones no es cansen de repetir a les seves parelles que, amb elles anirien fins a la fi del món. Tots plegats ens omplim la boca de paraules d'amor cap aquells i aquelles amb qui compartim la vida, però, a l'hora de la veritat, sabem estimar de debò? L'amor autèntic s'hauria de construir sobre el respecte i l'empatia. Sense aquests dos pilars fonamentals, l'amor cau pel seu propi pes, paraula rera paraula, per molt sentides que siguin, per molt que ens acaronin les oïdes. Estimar de debò comença per l'acceptació de l'altre tal com és, sense deixar que ens governin les pretensions de canviar aquesta persona. Si ens hem enamorat d'ell o d'ella és per allò que ens ha fet sentir amb la seva manera de ser, els seus hàbits, les seves idees i els seus sentiments. Si, un cop confirmada la relació, intentem ...

  Potser en el moment de nèixer tots siguem iguals: petits éssers indefensos que depenem totalment de la voluntat de les nostres mares i pares per donar-nos escalfor, alimentar-nos i cuidar-nos, però instants després d'aquest primer contacte amb la vida fora de l'úter, els nostres camins comencen a ser diferents. Cada reacció dels nostres sentits a cada gest de les persones que ens cuiden comença a obrir un senderi que ens durà cap a una realitat única que sentarà les bases de la nostra existència. Neixem amb una càrrega genètica important, que determinarà en gran part el que acabarem sent, però l'ambient en que ens criarem i ens educarem, jugarà un paper igual d'important i acabarà decantant la balança cap a un costat o un altre. Les persones estem fetes de sang i ossos, però també de decisions. Cadascuna de les que prenem diàriament ens acaben guiant pel camí que anem obrint sense ser-ne plenament conscients del que fem. Els problemes no ens venen sols ni tampoc só...

  La descoberta del continent americà a finals del segle XV va obrir un nou ventall d'oportunitats als estats europeus. Els límits del món conegut ja no es trobaven a Finisterre, sinó que s'expandien al llarg de l'oceà Atlàntic i s'endiçaven en un bast continent sembrat de promeses per a tots aquells que s'aventuressin a explorar-lo. Passada la febre i la cobdícia dels primers conqueridors, tots darrera començaren a arribar els primers colons, provinents de diferents nacions europees. Amb ells s'encengueren noves lluites, no ja només amb els indígenes, sinó també entre ells mateixos. Cadascú volia plantar la seva bandera i imposar les seves normes, mentre vulneraven els drets fonamentals d'aquella pobra gent que veia com els nouvinguts pretenien fer-la fora de les terres que els havien llegat els seus avantpassats. El que moltes vegades ens ha passat inadvertit del neixement de la nació nordamericana és que molts d'aquells primers colons que s'hi v...

  Entre el món de la política i els mitjans de comunicació sempre s'han establert aliances que, a ulls de tercers, no s'han acabat d'entendre. Si els polítics estan per intentar millorar la vida de la ciutadania i els diaris, les ràdios i les televisions per informar a aquests ciutadans del que passa dins i fora del nostre territori, quin sentit poden tenir aquests ponts secrets entre dos món tan diferents, al menys en apariència? Els polítics persegueixen el poder i els periodistes millorar la quota de subscriptors, oients o espectadors. Què podrien tenir en comú? Aparentment, res. Però, en el fons, potser tot. Perquè, qui té la informació, té el poder d'enderrocar líders polítics, d'enfonsar governs i de fer passar per bons a aquells que no ho són tant. Des que el món va començar a avançar, al llarg del segle vint, a cops d'imatges i pantalles, l'opinió pública va esdevenir un factor molt important a tenir en compte si el que es pretenia era arribar a la...