Creant Llibertat

  S'han escrit i es continuen escrivint moltes novel.les relatant episodis de la guerra civil espanyola, però cada cop que llegeixo una de nova, tinc la sensació que m'estan explicant una història que, partint dels mateixos fets generals que he llegit a tantes altres, esdevé una visió totalment diferent del que van patir els nostres pares i avis. Com va escriure amb tant d'encert Gabriel Garcia Márquez, la vida no és la que vam viure, sinó la que acabem recordant. A Espanya es van prohibir fins i tot els records, durant quatre dècades eternes de por i de silenci. Fins ben entrada la democràcia, els descendents d'aquells pobres joves que van haver de fer la guerra no ens hem pogut fer una idea aproximada del que van haver de patir ells i les seves famílies. Fins llavors s'havia imposat una versió oficial que maquillava uns fets que avergonyien massa als qui es van considerar els guanyadors d'un conflicte que ells mateixos havien provocat amb un cop d'estat. ...

Més sovint del que ens imaginem, molts nens i adolescents pateixen ensurts que, de vegades, es queden només en un moment d'angoixa i patiment que s'acaba esvaint sense més conseqüències. Però, en ocasions, acaben convertits en un autèntic malson per a les seves famílies. Nens que surten a jugar i ja mai més tornen a casa. Adolescents que queden amb amics i mai arriben al punt de trobada. Pares que es pregunten què hauran fet malament, si els seus fills hauran marxat de forma voluntària per allunyar-se d'ells, si hauran patit algun accident i estaran malferits a qualsevol racó o si estaran en mans de persones sense escrúpuls. La incertesa de no saber si un fill és viu o mort inocula tanta angoixa en la ment d'aquells que la pateixen que pot arribar a distorsionar-los completament el seu sentit de la realitat. L'escala de les seves prioritats perd completament el sentit i l'únic que importa és intentar recuperar la persona estimada, al preu que sigui i com sigui....

  Sovint la vida té cops d'efecte que es deixen ben descol.locats. Ens sorprèn amb coincidències que potser no ho són tant i a les que, en un primer moment, no hi donem més importància de la que, en aparença, sembla que acabaran tenint. Però de vegades són aquestes petites coses les que ho acaben canviant tot. Són com la pedra que es desprèn d'un penyassegat deixant un forat a la pared de roca per on es començarà a escapolir, molt lentament, bona part de la muntanya. Els secrets, com les mentides, tenen les potes molt curtes. Per més que els volem custodiar, per més que dissimulem inventant noves trames per amagar-los, tard o d'hora, acaben sortint a la llum, perquè la vida troba la forma de fer-nos quedar en ridícul davant les evidències que ningú pot refutar. Quan aquests secrets guarden històries d'infidelitats conjugals, fruit de les quals han nascut criatures a qui se'ls acaba imposant un pare que no toca o una orfandat que no li correspondria, la troca s...

  La Terra és un planeta ben curiós habitat per éssers d'allò més peculiars. Des de l'espai se la veu com una esfera blava on es dibuixen els continents i els oceans, i on tot sembla rutllar en harmonia. Però, a mida que penetrem les capes de l'atmòsfera i els petits detalls esdevenen realitats més complexes que es van engrandint, el nostre angle visual es va fent cada vegada més petit. Perdem el bosc per concentrar-nos en els arbres i la nostra perspectiva de tot plegat es va limitant al que podem abarcar amb els ulls. En aquesta realitat tan minimalista de la que som conscients, podem descobrir racons d'aquesta terra que habitem on la màgia de la natura, el caràcter dels seus pobladors i les llegendes antigues els fan realment únics, impregnant-los d'una llum especial. El novel.lista Ibon Martin és un expert a l'hora de descobrir-nos molts d'aquests indrets del País Basc. Llegint la seva extensa obra, ens hem endinsat en veritables meravelles de la natur...

  Los libros son como ventanas que nos permiten distraernos del peso de la realidad a través de los paisajes que nos muestran, permitiéndonos sobrevolarlos de la mano de la imaginación y sentirnos, por unos instantes, unas horas o unos días, otras personas y en otros tiempos. Algunos nos divierten con personajes de lo más extravagantes y desenfadados; otros nos intrigan hasta llevarnos al borde del infarto y otros muchos nos descubren otras formas más amables y certeras de entendernos con la vida. A veces nos topamos con libros escritos por divulgadores de distintas ciencias que se toman la molestia de prescindir de sus tecnicismos para adoptar un lenguaje que los que no dominamos sus materias podamos entender y disfrutar. Pero, en pocas ocasiones, nos topamos con libros que nos llevan mucho más allá de lo que esperábamos de ellos. Consiguen rozarnos el alma con el sedoso e invisible plumaje que recubre cada una de sus páginas y aterciopela sus párrafos. Ese es el caso de Desde ...

  De la mateixa manera que d'un mateix pare i d'una mateixa mare poden nèixer fills completament diferents, la combinació de connexions entre diferents neurones dins d'una mateixa ment poden dur-nos a viure una vida o una altra, potenciant més certes virtuds que certs defectes, polint la nostra millor versió o deixant-nos atrapats en foscos carrers sense sortida. Ningú neix amb un guió prèviament escrit, per molt imperatius que resultin els seus progenitors. Tampoc arribem a la vida amb cap manual d'instruccions. Hem d'anar aprenent a base d'errades i caigudes, de vegades traumàtiques. Amb cada nou ensurt anem perdent la innocència i ens anem habituant a prendre decisions cada cop més arriscades que, sense adonar-nos, ens aniran marcant el camí que nosaltres mateixos haurem d'anar obrint sobre la marxa amb les pròpies mans cada dia de la nostra vida. Moltes vegades ens han intentat fer creure que tot el que ens acaba passant és fruit del nostre destí i que...

  En el llarg camí de nens a adults, potser una de les coses més importants que aprenem és a llegir i a escriure. Una fita que pot semblar molt senzilla, si tenim en compte que al món civilitzat tots els nens han d'estar escolaritzats obligatòriament fins a determinada edat. Però resulta extraordinària si tenim en compte que, vuitanta o cent anys enrera, la majoria de la població del nostre pais era analfabeta. Amb la irrupció de les noves tecnologies, ens trobem amb la paradoxa de que els nens i els joves cada vegada escriuen pitjor, perquè s'ha imposat la tirania dels missatges abreujats amb emoticons. Ens mengem lletres i paraules senceres i ja no parlem d'accents, comes i punts de tota mena. I, a l'hora de llegir, preferim històries de molta acció i poques pàgines o ens deixem embruixar per la comoditat dels audiollibres, perquè així és un altre qui llegeix per a nosaltres i no se'ns cansen els ulls de passar pàrrafs i pàgines. De llibres n'hi ha de molts...